Cada 1 d’octubre se celebra, entre altres efemèrides com el Dia de les persones amb edat, el Dia Internacional de l’Hepatitis C. Es tracta d’una celebració que va nàixer degut principalment al fet que en el món existeixen més de 170 milions de persones que la pateixen. Aquesta xifra la converteix en el virus més comú d’hepatitis que es pot transmetre i contagiar, si no es coneix el seu patiment o no es pren el tractament adequat.
Realment l’1 d’octubre és una data caiguda en desús des de la proclamació oficial per part de l’OMS de el Dia Mundial contra l’Hepatitis Vírica que se celebra el 28 de juliol.
La principal raó per la qual el virus de l’hepatitis C es trobe tan disseminat pel món, és que aquest es pot contagiar a través de relacions sexuals sense protecció, per injectar-se alguna substància en el cos amb una xeringa, per tractar una ferida o hemorràgia tenint un tall en el cos o fins i tot, realitzant-se un tatuatge o tractament estètic en un lloc poc adequat. En definitiva, una malaltia del fetge que es transmet a través de la sang.
Segons les dades facilitades hui per Generalitat, més de 16.000 persones han sigut tractades des de 2015 en la Comunitat Valenciana d’hepatitis C. Per províncies, s’han registrat 1.783 casos a Castelló; 9.810 a València i 4.626 a Alacant.
La infecció pel virus de l’hepatitis C provoca una deterioració progressiva del fetge i la seua funció, mesurats pel grau de fibrosi hepàtica, que poden conduir a cirrosi i fallada hepàtica, situacions de pronòstic molt desfavorable
Per aqueix motiu, segons la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, aquesta institució centra els seus esforços en la prevenció de la transmissió, en la detecció precoç i en la identificació de persones infectades per hepatitis C mitjançant estratègies de garbellat.
La taxa de resposta al tractament de les persones infectades és superior al 95%. Aquesta elevada efectivitat millora ostensiblement la salut dels i les pacients, i evita la progressió clínica i les seues greus complicacions, al mateix temps que redueix la infectivitat de la població.
Per aquest motiu la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública malde per identificar a pacients amb infecció coneguda que encara no estan en tractament, per a dirigir-los a unitats clíniques on puguen tindre un control clínic i tractament adequats.
A més, en el segon semestre de 2017, la valenciana va ser la primera comunitat que va ampliar els criteris de priorització dels tractaments per a qualsevol grau de fibrosi i genotip.
Actualment, el comité de seguiment en el qual participen les associacions de pacients i el subcomité assessor de personal expert clínic (professionals mèdics i farmacèutics) treballa en una estratègia de garbellat dels casos que puguen quedar sense diagnosticar en la Comunitat Valenciana, en sintonia amb la recent guia de garbellat del Ministeri de Sanitat.
Aquesta estratègia no sols establirà els criteris selectius de garbellat, sinó que definirà el camí perquè els casos detectats accedisquen al sistema sanitari.