La Comunitat Valenciana ha registrat un superàvit de 196 milions fins a juliol. Aquesta xifra suposa el 0,19% del PIB. Els estudis apunten que aquesta dada es deu a les diverses mesures adoptades pel Govern, entre elles el fons COVID-19, a aquest efecte dels lliuraments a compte i a la liquidació definitiva del sistema de finançament.
Segons les dades publicades aquest dimecres pel Ministeri d’Hisenda, el dèficit de l’Estat entre gener i agost va ascendir a 60.295 milions d’euros, una xifra que equival al 5,39% del PIB i que multiplica per quatre la dada del mateix període de 2019 (15.316 milions).
Aquest repunt del dèficit, marcat per la pandèmia de coronavirus, es deriva tant d’una caiguda dels ingressos estatals del 13,9% com d’un augment de les despeses del 18,9%.
En termes primaris -és a dir, sense tindre en compte els interessos del deute-, l’Estat va registrar un dèficit de 45.008 milions, un 4,02% del producte interior brut (PIB), quan fa un any s’anotava un superàvit primari de 1.775 milions.
En els primers huit mesos de l’any, l’Estat va ingressar 110.480 milions, un 13,9% menys. Els ingressos per impostos es van reduir un 16,1% en aquest període, la qual cosa va suposar la pèrdua de 17.186 milions d’euros, un 1,54% del PIB. La recaptació de l’IVA va baixar un 15,6%; la d’IRPF, un 27,4%, -degut no sols a l’aturada de l’activitat econòmica, sinó també a aquest efecte del sistema de finançament autonòmic, els lliuraments a compte del qual no contemplaven la crisi- i la de l’impost de societats, un 7,1%.
Pel que respecta a les despeses, es van disparar un 18,9%, fins als 170.775 milions, en bona part per les transferències a la Seguretat Social (14.003 milions) i el fons COVID distribuït entre les comunitats autònomes per a pal·liar els efectes de la pandèmia (6.000 milions), així com pels programes sanitaris.
També es van incrementar els consums intermedis (un 18,3%), les transferències a altres Administracions (32,4%) i la remuneració dels assalariats (un 0,7%).
L’increment del dèficit públic ja estava previst a causa de l’impacte de la crisi derivada de la pandèmia i el Govern va avançar a Brussel·les a l’abril que arribarà al 10,34% del PIB a tancament d’any.
En aqueix sentit, Hisenda va publicar aquest dimecres les dades d’execució pressupostària del conjunt de les Administracions públiques al tancament del primer semestre, que una vegada descomptades les ajudes a la banca va llançar un dèficit de 72.246 milions, quasi el triple que fa un any (26.469 milions) i equivalent al 6,46% del PIB.
En aqueixos sis mesos, l’Administració central va comptabilitzar un dèficit equivalent al 4,37% del PIB; les comunitats autònomes, al 0,67% del PIB; la Seguretat Social, al 1,15% del PIB, i les corporacions locals, al 0,26% del PIB.
Així mateix, Hisenda ha publicat dades més actualitzades, fins a juliol, de l’agregat d’administració central, comunitats autònomes i Seguretat Social, és a dir, sense incloure els ajuntaments les dades dels quals encara no es coneixen.
En aqueixos set mesos, el dèficit va ascendir a 73.128 milions, un 6,54% del PIB, la major part corresponent a l’Administració central (5,42% del PIB) i, en menor mesura, la Seguretat Social (1,39% del PIB).
Les comunitats autònomes, per part seua, van aconseguir un superàvit equivalent al 0,27% del PIB, gràcies a diverses mesures adoptades pel Govern.