Em vaig comprar unes sabates noves que a simple vista semblaven bones. Per descomptat eren boniques, a mi em van entrar pels ulls. Me les vaig provar i m’estrenyien una mica. Vaig demanar una talla major però no tenien. Així i tot vaig emportar-les, m’agradaven molt. Vaig pensar que amb l’ús cedirien i les molèstia desapareixerien. Després d’algun temps les molèsties no sols no han desaparegut, sinó que han anat a pitjor. M’han fet diverses ferides en els dits i en portar-los seguit em recalfen la planta dels peus, causant-me un dolor quasi insuportable.

Li ho he dit a la meua dona, als meus companys de treball, als meus amics… A quasi tots els passa una cosa semblant. Em donen consells de tota mena: que les pose amb oli per a veure si s’ablaneixen o posar-los una bola de paper en la punta a la nit, o una forma de fusta. Però res dona resultat. Les boniques sabates que em vaig comprar em continuen dolent.

Després de diversos anys de sofriment, he rebut una propaganda de la botiga on les vaig comprar amb una oferta que, segons ells, no podia rebutjar.

Una vegada a la botiga els vaig explicar el descontent que estava amb les sabates anteriors i ells em van assegurar que aquestes noves eren molt millors i que tot aniria millor. Em van convéncer i les vaig tornar a comprar. Res ha canviat, només el color de les sabates. Segueixen els dolors i les nafres en els dits.

He arribat a pensar que preferisc queixar-me abans que intentar resoldre el problema. La gent amb la qual parle tenen problemes semblants i tots pateixen molèsties similars. “Per a què canviaràs de botiga si totes són iguals?” em diuen uns. “Aguanta’t que la vida és sofriment”, em diuen uns altres.

Jo crec que sí que ha d’existir una solució: canviar de botiga o de model o… Per què no, anar descalç? Qualsevol cosa abans que continuar suportant aquest dolor. Però no faig res. Preferisc queixar-me. Els passa a vostés el mateix?

Autor: Rafael Bertomeu
Imprimir article
Comenta aquesta notícia