Bétera compta amb gran devoció pel Santíssim Crist de la Protecció. Encara que la seua festivitat ha anat evolucionant i alguns dels seus actes s’han anat perdent al llarg del temps, aquesta imatge religiosa continua mantenint viva la seua tradició entre algunes veïnes i veïns de Bétera.
Per poder conéixer més sobre els seus orígens, hem parlat amb algunes ciutadanes i ciutadans del municipi que ens han ajudat a conéixer més sobre aquesta celebració.
Segons hem pogut saber, gràcies a Amparo Romero i Sierra i Amparo Palau i Blay, el Crist comptava amb “Clavaris del Cristo” i “Camareres del Cristo”. Els dies grans de la festa, tant uns com els altres, ho celebraven tots junts (processons, misses…). No obstant això, les loteries i les reunions les realitzaven a banda.
“Al llarg del temps, començaren a fer-se loteries i reunions conjuntes perquè ja solien ser la majoria matrimonis i no tenia ja massa sentit que aquestes coses es dugueren a terme de manera independent, però abans no. Abans els clavaris i les camareres, gran part no eren matrimonis (encara que hi haguera alguns) i tot anava independent. Només féiem les últimes reunions junts, quan ja quedava poc perquè arribara el dia del Crist”, ens explica Amparo Romero.
“La colla d’eixe any present o els clavaris majors eren els que feien la llista de festers per al pròxim any”, comenta Amparo Romero referint-se a com se solien traure als clavaris de l’any vinent.
Aquesta ha sigut dues voltes “Camarera del Cristo”, que és com sol dir-ho la gent. “Primer vaig ser Camarera Major del Cristo quan era fadrina, l’any 1992. Juan el de la Ferreteria era el clavari major”, explica. Amb enyorança i estima, ens parla d’aquest home ja desaparegut. “Vaig celebrar una festa molt bonica gràcies a ell. Érem 48 camareres“, detalla.
“Posteriorment, vaig tornar a celebrar la festa amb el meu home Quino. Els dos vam ser els clavaris majors en 2007. De fet, aquest fou l’últim any que es va fer el popular ‘bombardeig’ del diumenge al migdia en l’Albereda, l’últim dia”, explica. Aquest any, les reunions i les loteries ja eren conjuntes“, afig. “Després, tot ha anat ja variant i han anat desapareixent les camareres i els clavaris i ara hi ha portadors”, afegeix.
En aquest sentit, cal mencionar també que “la missa fa uns anys que es fa a la vesprada però abans era al matí. Ara es fa la missa i després la processó, tot de vesprada. Abans la missa era a les 12.00 hores i, posteriorment el bombardeig. Ja a la vesprada era directament la processó. I el dilluns es feia de matí en l’ermita una missa per als difunts de la confraria i ara també es fa de vesprada. A més a més, al cap de 8 dies es feia la missa del Crist en la parròquia dels Desemparats”, declara Amparo Romero.
“Quan hi havia clavaris i camareres, sempre procuràvem fer alguna coseta de cara al Crist. Així, en 1992 comprarem cadires noves per poder fer la missa en l’Ermita del Calvari i en 2007 arreglarem tota la il·luminació de l’anda, la pintarem i reformarem”, indica.
“El primer dia es beneïen les medalletes. El retor li ficava al clavari major la medalleta, el clavari li la imposava a la camarera major. La camarera major li ficava a les dones la creuta del Crist i el Clavari Major als altres clavaris”, menciona.
Aquesta ens conta com ella ho ha viscut, però encara sap més de com se celebrava aquesta festivitat anteriorment i el motiu de ser “Clavaris” i “camareres“. “Antigament, els homes eren els que treien al Crist i les dones es deien ‘camareres‘ perquè elles eren les que s’encarregaven de preparar-lo per a la festa. Elles el netejaven, l’arreglaven i s’encarregaven que l’església estiguera preparada, però no anaven en companyia d’ells a la processó. Açò vindria més tard”, detalla. En aquest sentit, Noelia Zaragozá i Palau i la seua mare Amparo Palau i Blay, també coincideixen que abans les camareres éren qui anava a netejar i preparar el Crist. “Quan jo vaig ser camarera, recorde que teníem que anar uns dies a la setmana per a deixar-lo a punt”. “La meua tia Trini també ha sigut camarera del Crist i li ha tingut molta devoció, però la meua mare era més de la Milagrosa”, comenta Noelia amb la seua mare al costat afirmant-ho.
“A poc a poc, les confraries de Camareres i Clavaris del Crist també s’ha anat perdent i han sigut voluntaris els que l’han anat tret durant els dies de la seua festivitat”, explica Amparo Romero. “De fet, fou en l’any 2017 quan Don Vicent Font va voler promoure de nou el Crist i com a portadors de la imatge també isqueren dones. Aquestes dones eren, la majoria, Obreres d’aquests últims anys: Sofía Zaragozá, Pilar Ros, jo… Si no recorde mal, dones traguérem dos anys”, detalla.
“El tercer any, com no hi havia prou gent per a traure al Crist al muscle, es tragué en carro. Enguany no s’ha pogut traure, però sí que s’ha formalitzat un grup de portadors. Gran part d’aquest grup està format pels portadors més antics, encara que hi ha portadors de totes les edats. De cara a l’any que ve, si es pot traure, intentaran recuperar algunes tradicions. Enguany, durant els dies de missa i tridu van repartir unes estampetes del Crist amb una imatge feta per Cameta fill (Vicent Bes i Pià), qui també forma part ara d’aquest grup de portadors, del qual el seu pare (Vicent Bes i Aloy) ja formava part al costat de gent també més antiga com Vicente Sorlí i el meu home Quino“, especifica Amparo.
“També cal dir que abans, el Crist que es treia era la imatge del Crist de l’església de la Puríssima Concepció, però en els últims anys es trau el de l’ermita. Doncs, Don Vicent Font, qui es va encarregar de tornar a promoure tot com he dit abans, considerava que en realitat era aquesta imatge quina s’hauria de traure perquè el Crist de la Protecció és el de l’Ermita. A més, he de dir-te que els gojos que es canten, són precisament al Crist i a la Pastoreta, les dues imatges que es troben a l’ermita del Calvari. Així, fa uns quatre anys, el dia de la Pastoreta es tragué aquesta imatge del Crist i la portarem a l’església dels Desemparats perquè estiguera allí exposat i després ja es va baixar baix perquè es poguera fer la festa del Crist”, detalla Amparo.
D’altra banda, quant a recuperació de tocs de campana, el President de la Colla de Campaners Nacho Sánchez i Ramón, ens conta que a partir de l’any 2013 (amb la colla ja més consolidada com a formació), es va començar a organitzar la programació de tocs, ja que abans es tocaven un poc més al “tun tun“. “Així, per al tridu del Crist, es va començar a voltejar la campana del Crist per a donar-li un poc més de solemnitat. Només va sonar ella en el tridu. I després sí que recuperarem el volteig del Crist a les 08.00 hores. A més, afegirem el volteig de totes les campanes del poble el dia del Crist a les 13.00 hores”, explica Nacho.
D’aquesta manera, “el que férem fou recuperar un poc la campana del Crist que molta gent no sap que està a la torre campanar. De fet, hi ha dues campanes del Crist. En l’església dels Desemparats hi ha una i després la campana més gran del poble dedicada al Crist que està a La Puríssima Concepció”, conclou el president de la Colla de Campaners.
A continuació, afegim una fotogaleria amb més imatges facilitades per Amparo Palau i Noelia Zaragozá, Amparo Romero i Jordi Sorlí.