Si ahir us contàvem que Bétera compta amb gran devoció pel Santíssim Crist de la Protecció, una altra de les imatges religioses que també té un bon nombre de fidels és la verge de La Milagrosa.

Amparo Palau i Blay, sempre ha estat molt arrelada a aquesta celebració. Per aquest motiu, hem comptat amb la seua inestimable col·laboració per poder conéixer més sobre els orígens d’aquesta festivitat.

“En l’any 1954 va arrancar de nou aquesta festivitat de la mà de les monges del Col·legi Nuestra Señora del Carmen. En realitat la Milagrosa també se celebrava abans, però va arribar la Guerra Civil i va desaparéixer. Jo recorde que em contaven que les urnes s’amagaven i a ma casa hi havia una penjada soterrada. I ja després en el 54 és quan es va tornar a impulsar”, comenta Amparo Palau.

“Sor Sofia i Sor Elena eren les principals encarregades de dur endavant aquesta celebració, guiant als calvaris i clavariesses de cada any. Sor Sofia s’encarregava de les xiques i Sor Elena dels xics. Elles eren les que tota aquesta festivitat la van encaminar. A les reunions venien elles”, prossegueix.

Originàriament, la Milagrosa era el 27 de novembre, no en octubre. Sempre es feia la processó aquest dia, fins que van arribar uns anys que els clavaris i clavariesses van començar a voler a eixir de viatge i, així, és quan es va ficar en octubre perquè els festers se n’anaren de viatge en el pont d’octubre, ens explica Amparo Palau.

De fet, José Ramón Sorlí i Soriano ens ha confirmat també que abans la festivitat era en novembre perquè quan fou ell, cap a l’any 1971, “també fou en novembre i la gent no se n’anava de viatge ni res d’això”.

Com anècdota, Amparo ens conta que les monges deien: “La Milagrosa vol fred. Per això, ara que es fa en octubre també sol fer fred aquests dies de celebració, perquè la Milagrosa ve d’època de fred”.

Amparo és celadora de La Milagrosa des dels seus inicis i continua portant-la per les cases en la tradicional caseta de fusta, coneguda com a “urna”.

Segons ens conta, “quan t’apuntaves a l’associació, a les xiques li ficaven la cinta verda amb la medalla de La Milagrosa fins als 15 o 18 anys. No recorde bé l’edat exacta. A partir d’aquesta edat, ja ens ficaven la cinta verda i blanca amb la medalla. Després, quan et casaves era ja la medalla amb la cinta blava i blanca. Si pujaves al col·legi el dia que et casaves, com vaig fer jo, feien el canvi de medalla. Si no ho feies aquest mateix dia, el canvi es feia quan arribava la festa. Després, va canviar aquesta tradició i ja era com és en l’actualitat que duen un llaç blau i blanc amb la medalla”, detalla Amparo Palau.

Com a apunt, Amparo Palau, explicant-nos la seua devoció per La Milagrosa, ens conta que a més de fer el canvi de cinta i medalla el dia que es va casar, “també em van baixar del Castell (el col·legi abans estava en el Castell) a l’església la bandera blava i blanca que trauen de La Milagrosa. No li l’han tret a cap més, però a mi me la tragueren perquè he sigut de moltíssima devoció a ella. Si es pot dir que isquí de les Monges per a casar-me! Era costum anar a fer la visita de La MIlagrosa tots els diumenges a les 16.00 hores. Tenint nóvio i tot i jo no m’ho perdia. El diumenge abans de casar-me, em van fer un acomiadament de soltera amb uns resos i una festa, cosa que habitualment no fan”.

D’altra banda, cal mencionar que, “quan va arribar Sor Beneranda a encarregar-se de guiar la festivitat és quan els clavaris i clavariesses començaren a organitzar-se per ‘quintes’. Com costava un poc traure clavaris, la manera que van creure més adequada era agafar les quintes d’aquells joves que complien 19 anys per a les clavariesses i clavaris fadrins i els matrimonis que complien 25 anys de casats”, especifica Noelia Zaragozá i Palau, filla d’Amparo i qui també col·labora en aquest reportatge.

“Antigament, l’últim dia de la festa, en la capella de les monges treien als clavaris que creien les monges convenient i que éren de l’associació (pagaven el ciri, l’estampeta i medalleta). Ja després, quan costava més que la gent vulguera ser, és quan feien les llistes per classes d’escola (els joves de 19 anys que havien estudiat en les monges) i els matrimonis amb 25 anys de casats. No obstant, no han prohibit mai que foren d’altres quintes, matrimonis que no compliren els 25 o inclús d’altres col·legis”, comenten tant Amparo com Noelia. “De fet, a mi em van traure quan vaig fer els 50 anys de casada, però no vaig voler ser. Anar a l’església i ajudar en el que faça falta, cap problema i continue”, afegeix Amparo.

“Hui en dia, com ja no queda cap monja, hi ha alguna dona que s’encarrega de fer aquests menesters. Per exemple, Herminia s’encarrega de les llistes i de fer la primera reunió amb els clavaris. Després també està l’Associació de la Medalla de La Milagrosa (AMM) que solen reunir-se una vegada al mes en el col·legi i ací sí que va una monja i, crec que són elles les que coordinen a les celadores també. A banda, els dimecres es fa la novena, encara que amb la pandèmia crec que està parada”, comenta Noelia.

“Després, també hi ha hagut modes que han marcat un poc la tendència de la indumentària de diversos anys. Per exemple, hi hagué uns anys que els vestits de clavariessa eres més curts o inclús algunes vestien de gal·la de color, però no amb el vestit de clavariessa. Ara sembla que torna a ser de Clavariessa llarg, encara que no porten la ‘teja‘ i la mantellina”, mencionen mare i filla.

Quant a tocs de campana, també hem pogut saber de la mà del President de la Colla de Campaners, Nacho Sánchez i Ramón, que la campana que se sol tocar en l’actualitat és la Campana Maria.

Ja per a concloure, el nostre equip tenia la curiositat de saber perquè, si el col·legi du el nom de la Verge del Carme, és la verge Milagrosa la imatge més representativa d’aquestes monges. En aquest sentit, Noelia i Amparo ens van recordar que els fundadors d’aquestes monges, considerades com a “filles de la caritat” són Sant Vicent de Paul i Santa Luisa de Marillac, amb els quals es vincula sempre La Milagrosa. Després d’aquesta referència, hem investigat un poc més i hem descobert el següent: efectivament, Sant Vicent de Paul i Santa Luisa de Marillac van fundar les Filles de la Caritat, congregació de marcat caràcter assistencial. Però a més, les venerables restes de Santa Luisa de Marillac reposen a París, a la casa mare de la Congregació, en la mateixa capella de les aparicions de la Verge de la Medalla Milagrosa a Santa Catalina Labouré. D’ací, aquest vincle de la verge Milagrosa amb aquestes monges.

A continuació, afegim una fotogaleria amb més imatges facilitades per Amparo Palau i Noelia Zaragozá i Jordi Sorlí.

Relació de les imatges adjuntes al text: 1º imatge d’Amparo Palau amb la Milagrosa, 2ª Imatge Amparo Palau el dia de la seua boda amb el canvi de cinta, 3ª imatge clavaris i clavariesses de La Milagrosa en la Capella (Amparo Palau i el seu home i Noelia de xiqueta), 4ª imatge Conxeta la Parsiega i el seu fill Jordi Sorlí de menut durant la processó.
Agraïments: Amparo Palau i Blay, Noelia Zaragozá i Palau, Jordi Sorlí i Soriano, José Ramón Sorlí i Soriano i Nacho Sánchez i Ramón.

 

 

 

 

Imprimir article
Comenta aquesta notícia