(EFE) El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat la declaració de l’estat d’alarma per a contindre la pandèmia del coronavirus des d’aquest mateix diumenge fins al 9 de maig. Això li portarà a demanar “un aclaparador suport” del Congrés la setmana que ve.

“Com més prompte millor” vol el president posar en marxa les mesures que conté l’eina constitucional de l’estat d’alarma, tal com ha dit en roda de premsa posterior al Consell de ministres extraordinari. “La pandèmia està sent greu”, segons les seues paraules.

El nou estat d’alarma serà diferent al primer aprovat al març. Per a començar no hi haurà confinament domiciliari, però sí una restricció àmplia de la circulació entre les 23.00 i les 6.00 hores, encara que les comunitats podran moure’s una hora abans o una hora després de totes dues franges.

Tal com ha remarcat Sánchez, els presidents autonòmics seran les autoritats competents mentre dure l’estat d’alarma, i a més el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que reuneix Ministeri de Sanitat i a les conselleries territorials, s’encarregaran d’anar modulant les mesures segons l’evolució de la pandèmia.

Al costat de la màxima coordinació autonòmica, Sánchez vol màxim suport polític.

Ha revelat que ja aquest diumenge ha tingut una conversa telefònica amb el líder del PP, Pablo Casado, així com amb altres representants polítics. El president ha eludit donar detalls sobre aquestes converses.

Els seus plans passen per propiciar l’entrada en vigor de l’estat d’alarma aquest mateix diumenge i aprovar la pròrroga fins al 9 de maig en el Consell de Ministres del dimarts, de manera que, abans que acabe la setmana, el ple del Congrés debata i vote aquesta pròrroga.

“Un aclaparador suport parlamentari”, ha sol·licitat el president, qui, al seu torn, ha deixat clar que l’estat d’alarma l’alçarà com als indicadors revelen una millora clara de la pandèmia.

Si el Congrés aprova la pròrroga, el Govern no haurà d’anar a demanar més, prèvies negociacions, fins abans del 9 de maig, sempre que no decaiga abans l’alarma.

Amb tot, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, compareixerà cada quinze dies per a informar els grups parlamentaris de com avança el coronavirus en aquesta segona ona.

Sánchez ha explicat, així mateix, que la seua intenció de prorrogar l’alarma fins a maig pretén donar tranquil·litat als ciutadans i certitud als empresaris i als agents econòmics.

Aquests sis mesos representen el termini idoni donat pels experts sanitaris, així que per a Sánchez aquest termini permetrà crear un marc estable en els àmbits polític, econòmic, social i jurídic, malgrat la pandèmia.

El president, a més, ha recuperat expressions de la primera ona, com a “moral de victòria”, per a transmetre als ciutadans que la situació és “preocupant” i, per això, ha demanat limitar al màxim possible els moviments i estar a casa el major temps possible.

Ha reiterat en diverses ocasions el seu convenciment que la segona ona quedarà arrere.

En aquest nou estat d’alarma, les autonomies també podran confinar el seu territori complet o un “àmbit inferior”, decisió que haurà de prendre’s amb “sentit comú” perquè es permeten activitats com la d’acudir al metge, al treball o al centre educatiu.

Igualment, podran limitar la permanència de persones en espais públics o privats fins a un màxim de 6, com ja ve ocorrent.

La mesura amb més incidència en el dia a dia dels ciutadans serà la prohibició de circular des de les 23.00 fins a les 6.00 en tot el país i amb caràcter general, excepte per la causes especificades en la norma (comprar medicaments, anar al treball, tornar al domicili, cuidar a majors o menors). Canàries queda exclosa per les seues bones dades epidemiològiques.

4t estat d’alarma

L’estat d’alarma decretat hui pel Govern és el quart que es declara a Espanya en l’actual període democràtic i el tercer a causa de la pandèmia del coronavirus.

Des del retorn de la Democràcia a Espanya després del franquisme, s’havia declarat en tres ocasions. La primera al desembre de 2010, per una vaga dels controladors aeris, i les dos següents al març i octubre de 2020 per la crisi de la Covid-19, si bé la segona d’aquestes només va afectar la Comunitat de Madrid.

La primera vegada que es va decretar l’estat d’alarma va ser el 4 de desembre de 2010, pel Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, per a donar resposta al tancament de l’espai aeri provocat per la vaga de controladors. Aquests havien abandonat els seus llocs el dia 3, però van ser mobilitzats i van passar a dependre de la jurisdicció militar. El mateix dia que es va decretar la mesura es va produir l’acord amb l’Executiu i es va reobrir el trànsit aeri després de vint hores tancat.

El segon estat d’alarma es va produir com a conseqüència de la crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus de la Covid-19. Aquest es va decretar el 14 de març de 2020 i va entrar en vigor l’endemà passat, establint-se restriccions al moviment de persones i a l’activitat econòmica, excepte en els casos de força major.

El Govern va establir un paquet de mesures sanitàries, de transport i de desplegament dels cossos de seguretat i les forces armades, entre altres el confinament, el comandament únic de la gestió sanitària a càrrec del Ministeri de Sanitat, les restriccions a les fronteres, l’habilitació d’hospitals, la hibernació econòmica i la tramitació de milers d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTE) per força major.

Conforme s’acostava el temps de caducitat de 15 dies, el Govern va tirar avant en sis ocasions la pròrroga de la mesura, que va estar vigent fins al 21 de juny, un total de 98 dies.

La Cambra Baixa va aprovar la pròrroga en votacions del 25 de març, amb 321 vots a favor, cap en contra i 28 abstencions. En les següents ocasions, els dies 9 i 22 d’abril, la mesura va rebre el suport favorable de 270 i 269 diputats, respectivament.

Progressivament el suport va anar decreixent, malgrat que el president de l’Executiu, Pedro Sánchez, va explicar que el desconfinament començaria a mitjans de maig, de manera gradual i lenta, en funció de la incidència en cada territori.

La pròrroga del 6 de maig la va tirar avant l’Executiu amb un resultat de 178 vots a favor, 75 en contra i 97 abstencions, incloses les del PP. La cinquena la van aprovar el 20 de maig 177 diputats, mentre que va haver-hi 162 “nos”, i la sisena i última del 3 de juny va rebre ‘llum verda’ amb igual nombre de vots a favor, però amb 155 vots en contra.

El tercer estat d’alarma el va decretar el Govern el 9 d’octubre, però només se circumscrivia a la Comunitat de Madrid, després que el Tribunal Superior de Justícia anul·lara la vespra el tancament perimetral de la capital i nou municipis de la regió imposat pel Ministeri de Sanitat per a frenar els contagis. Amb aquest decret es va confinar Madrid i aqueixos municipis.

La Generalitat manté el toc de queda de 00.00 a 06.00 hores

La Generalitat mantindrà l’horari de la restricció de la mobilitat nocturna en la Comunitat Valenciana de 12 de la nit a 6 del matí, tal com va establir la Conselleria de Sanitat que ha entrat en vigor aquesta matinada sobre noves mesures per a combatre l’avanç de la pandèmia de coronavirus.

Així ho han indicat fonts de Presidència de la Generalitat, després que el Consell de ministres haja aprovat un nou decret d’estat d’alarma que fixa un toc de queda obligatori per a tota Espanya, excepte Canàries, entre les 23.00 i les 6.00 hores, encara que deixa a les comunitats autònomes la potestat de retardar o avançar la seua activació una hora respecte a aqueixa franja.

Així, encara que caràcter general la circulació queda vetada des de les 23.00 fins a les 6.00 en tot el país excepte per causes com comprar medicaments, anar o tornar del treball i cuidar a majors o menors, cada comunitat podrà modular la franja horària i decidir que siga a partir de les 22.00 o a mitjanit, i fins a les 5.00 o les 7.00 del matí.

El president del Consell, Ximo Puig, ha seguit durant aquest matí de diumenge el desenvolupament de la reunió del Consell de Ministres i ha valorat que s’haja acordat decretar l’estat d’alarma, tal com li va demanar ahir al president del Govern, Pedro Sánchez.

Així mateix, el president ha destacat que el decret d’estat d’alarma inclou una modulació de les mesures per part dels Governs autonòmics per a adaptar-les a la situació de cada territori, una reivindicació que també va plantejar el cap de l’Executiu valencià.

Les mateixes fonts han precisat que les mesures que va decretar ahir la Generalitat i que han entrat en vigor a la 1 d’aquesta matinada van en el mateix sentit que les aprovades hui pel Govern central, que també ha establit que les autonomies podran limitar la permanència de persones en espais públics o privats fins a un màxim de 6 persones.

Puig va sol·licitar ahir al Govern la declaració de l’estat d’alarma, en considerar que és “l’instrument jurídic més útil per a afrontar aquesta difícil conjuntura des de la unitat d’acció i amb esperit de cogobernança”.

A més, va fer una crida al conjunt de governs autonòmics i de forces parlamentàries en el Congrés per a secundar aquesta proposta “abans que siga massa vesprada”, perquè s’està a la meitat d’una pandèmia global i no cal “confrontar”, sinó ajudar i protegir als ciutadans.

La Comunitat Valenciana també aplica des d’aquesta matinada la limitació a 6 persones de les reunions socials i familiars en espais públics i privats; el tancament de jardins i zones d’esplai a l’aire lliure a les 22 hores; la prohibició de consumir en les barres dels establiments hostalers, i la prohibició de vendre alcohol entre les deu de la nit i les 8 del matí.

El toc de queda es va aplicar anit per primera vegada entre la 1 de la matinada i les 6 del matí, ja que la resolució va entrar en vigor a la una del matí, si bé a partir d’aquest diumenge ja regeix l’horari entre la mitjanit i les 6 del matí.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia