Els Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2021 ascendeixen a 25.627,6 milions d’euros. Això suposa un 11,3 per cent més que els d’enguany, i són uns comptes “expansius i ambiciosos”, dissenyats per a combatre la pandèmia de coronavirus i impulsar la reactivació econòmica i social.

Així ho van explicar la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, i el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, en la roda de premsa posterior al ple del Consell. El ple del Consell d’aquesta setmana ha aprovat el projecte de llei dels sisens pressupostos del Govern del Botànic i els segons d’aquesta legislatura, i la seua llei d’Acompanyament, que ja s’han entregat a les Corts.

El conseller Vicent Soler ha explicat que aquests són uns Pressupostos “per a un nou inici”, que estan emmarcats en els Acords per la reconstrucció, donen suport financer a tota la despesa financera que genera la pandèmia i augmenten totes les partides de protecció social.

La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha assegurat que aquests Pressupostos són els que necessiten els valencians en aquest moment d’emergència sanitària -que inclouen la creació de 400 places estructurals-, perquè “blinden l’escut social” i posen les bases per a la reactivació, i “satisfan” a tot el Consell.

Soler ha dit en aquest sentit que el Consell està “totalment obert” al fet que pague més qui més tinga, i en aquesta línia es va fer la reforma fiscal de 2017, però hi ha instruments com la comissió d’experts o l’Observatori fiscal que és l’àmbit on s’ha d’analitzar la rigorositat i la prudència de noves mesures.

L’any vinent la Comunitat rebrà 13.812 milions (543 més que en 2020) de fons del Govern, que es distribueixen en 9.731 milions en lliuraments a compte, 1.613 de la liquidació de 2019, 1.234 de transferències covid i la mateixa quantitat de taxa de dèficit de referència; mentre que canalitzarà 370 milions dels fons europeus React UE en dos anys i les subvencions del Recovery Pla per a transformació digital i transició ecològica.

Els pressupostos inclouen de nou una partida reivindicativa de 1.336 milions fins que canvie el model de finançament, que Soler ha justificat en el caràcter extraordinari dels comptes.

El conseller ha destacat que la despesa real (operacions no financeres) puja un 12,2% fins a 19.403 milions, la despesa social representa el 84% amb 15.930 milions i un 10% més i s’aposta per impulsar el teixit productiu amb recursos que augmenten més que la mitjana.

El capítol de personal s’emporta el 28% del pressupost total amb 7.191 milions (el 10,9% més); despeses corrents 3.817 milions (+14,4%); despeses financeres 442 milions (-8,8%); transferències corrents 5.608 (+10,9%); el Fons de Contingència 9.000 milions; les inversions reals 762 milions (+23%); les transferències de capital 1.211 (+23,7%); els actius financers ascendeixen a 140 milions (+22,6%) i els passius financers 6.444 (+8,5%).

El 52% de despeses de personal va a Sanitat (el 30% per a lluita contra la COVID), departament que s’emporta 7.530 milions del pressupost (+10,4%), una gran part (5.204 milions) per a reforçar l’assistència sanitària, 310 milions per a crear 400 places estructurals i inversions per a vint nous centres de salut i la construcció de l’hospital d’Ontinyent i del centre d’especialitats de Campanar.

Educació, que aglutina el 40% de la despesa de personal, rep 4.797 milions (+6,9%), dels quals a formació professional es destinen 48 milions, 173 milions a mesures contra la covid i personal docent i 26 milions per a la compra de 32.000 portàtils per a Secundària, 10.000 tauletes per a Primària i 25.000 ordinadors per a aules.

La vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives està dotada amb 1.921 milions (+19,1%): 28 més per a la renda d’inclusió, 82 més per a l’atenció a la dependència i atendre l’equiparació salarial del personal sanitari de les residències.

Innovació, Universitat i Ciència disposarà de 1.084 milions (+16,8%), Justícia de 551 milions (+8,3%), Economia de 562 milions (amb el major increment percentual, el 26%) i la resta rebrà un pressupost inferior als 500 milions: Vicepresidència segona i Conselleria d’Habitatge 207 milions, Hisenda 375, Agricultura 467, Política Territorial 440 i Participació, 57 milions.

L’increment del deute en un 28% correspon al recurs al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), i la previsió d’ingressos baixa un 6,5% en impostos indirectes i un 0,9% en impostos directes, en un exercici en el qual, segons diversos estudis, la previsió és créixer un 8,3% sobre 2020 -en què la caiguda del PIB serà del 10,8%-, ha assenyalat el conseller.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia