No us podeu imaginar quina sensació vaig tindre el dilluns, a les 19.30 hores, quan vaig haver d’anar a València amb el meu marit a una missa d’aniversari pel nostre amic José Luis, de Engrupo Viatges. Jo no sé si és que ja anava trist pel fet en si o per la pròpia pandèmia que ens està afectant, però València centre era el més trista que recorde des que tinc ús de raó. Fins em vaig alegrar d’anar acompanyada pel meu marit. Algunes botigues tancades, altres enceses però buides, la poca gent amb la qual et creuaves tapada… Estava desitjant arribar a Bétera.

Està canviant la nostra manera de pensar. No ens veiem amb els nostres amics, però sabem que són ací… I un dia somriurem, ens abraçarem i tornarem a viatjar i a conviure en aquesta terra tan privilegiada pel seu clima i la seua gent. Perquè aqueixos amics sempre seran ací i ens estaran esperant. Però… Aneu en compte! No cregueu que el comerç de la cantonada, el forn, la perruquera, la drogueria, la ferreteria, el joier, el bar, el restaurant, la botiga de llepolies, joguets, l’informàtic, el carnisser, el pescater, electrodomèstics, la botiga de roba, la puericultura, la florista, l’assessor, l’agència de viatges, papereria, uniformes, fisios, temes de salut, les reformes, lampistes, finestrals, electricistes, mecànics, planxistes, safaretjos i infinitat de serveis…!

No estic exagerant. Us estic parlant de Bétera, on teniu a mà de tot. El vostre poble! Ja sé que no és moment de fomentar el consum desmesurat, però cal que s’enrecordeu que si us fa falta alguna cosa ho teniu tot ací. Només us demane que abans de ficar-vos per Internet per a consumir, penseu per un moment a deixar aquesta gestió en un professional del vostre poble, perquè és a les vostres mans la salut del comerç.

Hi ha gent que pensarà: “A mi això no em concerneix…” Però t’equivoques! Si no venc… No consumisc, no vaig al bar, no vaig a la perruqueria, no m’arregle la casa, no vaig al fisio, no vaig al forn, no vaig per una planta, em pinte jo la casa, em llave jo el cotxe…

Bé, crec que ja podeu fer-vos una idea, del ràpid que podeu anar tancant els comerços del vostre poble, i ho vaig dient fa molt temps. Us promet que no és perquè ho estic patint com a autònoma. Perquè tampoc he passat fam en la meua vida i sempre m’ha preocupat el tercer món. Potser és perquè la gent em parla i l’escolte. Ací ho deixe.

Escrit per Amparo Sancho, veïna de Bétera.
Imprimir article
Comenta aquesta notícia