El tercer diumenge de novembre se celebra el Dia Mundial en Record de les Víctimes d’Accidents de trànsit. Es tracta d’una efemèride proclamada oficialment per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU).

Amb l’objectiu de recordar el nombre de víctimes en accidents de trànsit, les Nacions Unides van proclamar, a més, el Decenni d’Acció per a la Seguretat Viària 2011-2020.

Cada any moren un gran nombre de persones a causa dels accidents de trànsit, i el més preocupant és que són la principal causa de defunció de joves entre 15 i 29 anys. Es pretén reduir aquesta fatal estadística perquè la majoria dels accidents de trànsit són prevenibles.

Xicotetes accions per part dels conductors ajuden a reduir els accidents i al fet que les conseqüències dels mateixos siguen menys greus. És vital portar posats els cinturons de seguretat, protegir als més xicotets amb sistemes de retenció homologats, fer un manteniment adequat als vehicles i ser prudents a l’hora de conduir.

D’altra banda, els governs també han de prendre mesures, tant sancionadores com de manteniment de vies, bona senyalització de les carreteres, control dels conductors infractors i unes altres.

El 90% de les víctimes es produeixen en països d’ingressos mitjans i baixos que només compten amb la meitat dels vehicles matriculats.

Amb aquesta data es pretén reduir el nombre de víctimes per accidents de trànsit, però també reconéixer el sofriment de les víctimes i per descomptat també la labor dels equips de rescat.

Es considera que algunes d’aqueixes pèrdues humanes, econòmiques, socials poden evitar-se. S’han identificat diferents factors que augmenten el risc de les lesions, com la velocitat excessiva, la falta d’ús de cinturons de seguretat i cadires protectores per als xiquets, la conducció en estat d’embriaguesa, la falta d’ús de cascos protectors per a vehicles de dues rodes, una infraestructura viària mal dissenyada o insuficientment mantinguda i vehicles vells, mal conservats o que no compten amb dispositius de seguretat.

Les normes i mesures que s’han adoptat en alguns països per a regular aquests factors de risc han reduït en gran manera els accidents de trànsit, però encara queda molt per fer.

També s’ha comprovat que els serveis d’atenció d’emergència per a traumatismes són importants per a mitigar els danys dels accidents viaris.

Els primers 60 minuts després d’un accident de trànsit són vitals per a les persones que hagen resultat ferides. De fet, en aqueix interval de temps es produeixen moltes morts, la majoria per hemorràgies i problemes respiratoris per obstrucció de les vies aèries.

Mentre arriben els serveis d’emergència, l’actuació dels ciutadans és vital per a salvar vides. A continuació, s’ofereixen alguns consells que es pot fer durant aqueixos primers minuts, quan som les primeres persones que podem atendre els ferits:

  • En primer lloc, s’ha de saber que mai cal traure a un ferit de l’interior d’un vehicle. Com a excepció, es pot fer si la seua vida corre perill (parada cardio-respiratòria, vehicle cremant…). Cal esperar l’arribada del personal especialitzat.
  • Mai cal llevar el casc a un motorista accidentat perquè implica un risc per a la víctima. Només es recomana si no respira o ho fa amb dificultat, o si vomita.
  • Immediatament després d’un accident, cal aplicar la conducta PAS: Protegir, Avisar i Socórrer. Protegir perquè el ferit no tinga més danys dels que ja té. Avisar als serveis d’emergència i socórrer a les víctimes.
  • Per a socórrer seria fonamental que totes les persones saberen tècniques de primers auxilis: maniobres de reanimació cardiopulmonar, posició de seguretat, que fer en cas d’una ferida sagnant, cremades i altres circumstàncies que es poden donar en cas d’accidents de trànsit.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia