L’Estació del Nord de València és un lloc on solc apropar-me prou vegades pel continent i el contingut.
Al principi del carrer Xàtiva, al remat del carrer Colon, mirant a la plaça del Ajuntament, envoltada per edificis tan interessants com la plaça de Bous, quasi paret mitgera, o el col·legi Lluís Vives o l’edifici de la Unió i el Fènix. A més, és el lloc d’entrada i eixida tant a molts pobles de la comunitat, com a distints llocs d’Espanya. He de reconéixer que per a mi té un atractiu, encant, una atenció i qualificatiu molt especial, afegint que al estar situada pràcticament al centre de València encara li dona més rellevància si cap.
Per tot el comentat i algunes coses més que el fet de anomenar-les ho faria pot ser massa llarg, és pel que m’he apropat, parat i m’he entretingut en diverses ocasions intentant “captar” tot el que té per fora, que resulta encisadora i per dins un somni. Doncs, cada racó té una grandiositat, una bellesa, una història, una cultura i una personalitat acaparadora.
El “moviment” de persones amb maletes, borses o sense res, abaixant i pujant als trens, les màquines tan grans i impressionants, creen un ambient dinàmic, el fet és que “trobes” tantes coses que l’estança es fa grata i sempre curta.
Text i imatges de Ximo Asensi i Alemany.
