No et necessite, no et vull. No vull que estigues en la meua vida perquè l’única cosa que fas és fer-me més feble, més insegura de la meua mateixa. Em fas quedar-me arrere i no em deixes créixer com a persona.

No et vull, perd-te de vista. Perquè moltes vegades arriba a nosaltres i s’apodera del nostre interior per complet. Fa que siguem incapaços de fer qualsevol cosa. Si no saps del que parle, és molt senzill: tan sols para’t a pensar i pregunta’t a tu mateix per què no fas el que vols, per què no eres capaç d’estar amb la persona a la qual mestresses, per què no et creus capaç de superar els pitjors moments, per què no eres valent…

Benvolguda por: aquesta te la dedique a tu, perquè moltes vegades has fet que no faça, diga o fins i tot pense el que realment jo desitjava.

Però has sigut molt fidel i sempre has sigut ací, sobretot en els pitjors moments. Has fet que em pensara les coses moltes vegades més de dues vegades. Has fet que purgara per tots els errors que havia comés.

Segurament, ara mateix estigueu pensat que estic boja. Realment jo també m’ho he plantejat alguna vegada, però us puc assegurar que no ho estic. Simplement estic sent realista. Perquè les veritats no es poden evitar i encara que ho intentem sempre van acabar eixint a la llum, ens agrade o no ens agrade.

Moltes vegades no volem sentir-ho, però realment ell és el que moltes vegades ens pega aqueix esglai que necessitem per a reaccionar, per a adonar-nos del que realment ens pot vindre per voler el que ens abelleix.

La por no és dolent, et fa més fort i més valent.

Ell m’ha ajudat a creure molt més en la meua mateixa, a tindre aqueixa força i valentia que moltes vegades em faltava, a lluitar per totes les coses que volia i encara tement-los. I solament ho ha fet reptant-me per a veure si jo era capaç de superar-li en moltes ocasions en les quals he eixit victoriosa en la majoria.

I igual que ha fet això amb mi, a tu et proporcionarà tot això i molt més.

Segurament, no siga la primera persona que diga això, però la por no és dolent. I encara que moltes vegades et supere i no sàpies afrontar-ho i veges el final que t’oferirà i s’apodere de tu… No hi ha per què preocupar-se!

Després de tot el passat, et trobes en el present i després  arriba el futur i ja t’avance que estarà *llenito d’ell. Però també et dic que, gràcies a ell, seràs una de les persones més valentes que hages conegut mai.

De debò que no vols sentir-ho?

Vega Archer i Rios
Imprimir article
Comenta aquesta notícia