L’any 2.000, l’Assemblea General de la ONU va designar el 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. D’aquesta manera, es va convidar a governs, organitzacions internacionals i a ONGs a prendre cartes en l’assumpte i coordinar activitats que eleven la consciència pública quant a l’eliminació de totes les formes de violència contra les dones.

No obstant això, des de 1981, militants i activistes en favor del dret de la dona observaven el 25 de novembre com a dia de protesta i commemoració contra la violència de gènere.

La data va ser triada per a honrar la memòria de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades en 1960 per ordre del governant dominicà, Rafael Trujillo.

La violència contra les dones i xiquetes es pot manifiestar de manera física, sexual i psicològica i inclou bàsicament els següents suposats:

  • Violència per un company sentimental (violència física, maltractament psicològic, violació conjugal, feminicidi).
  • Violència sexual i assetjament (violació, actes sexuals forçats, insinuacions sexuals no desitjades, abús sexual infantil, matrimoni forçat, aguaite, assetjament de carrer, assetjament cibernètic).
  • Tràfic d’éssers humans (esclavitud, explotació sexual).
  • Mutilació genital.
  • Matrimoni infantil.

En 2009 ONU Dones va llançar la campanya “DIGUES NO. UNEIX-TE“, designant el 25 de cada mes com a Dia Taronja. Aquesta iniciativa pretén mobilitzar a la societat civil i als governs perquè junts amplien l’impacte de la campanya. Així, s’anima als participants al fet que porten posat una mica de color taronja per a mostrar solidaritat amb la campanya, ja que aquest color simbolitza un futur millor i un món lliure de violència contra dones i xiquetes.

Campanya 2020: la “pandèmia” en l’ombra

En un món on una de cada tres dones pateix violència sexual o física, en la seua majoria, per part de la seua parella, aquest 2020 s’ha comptat amb la dificultat afegida per a aquestes dones de romandre confinades a casa amb els seus agressors.

Les dades han indicat que els confinaments decretats en l’àmbit de la pandèmia de COVID-19 ha intensificat la violència en la llar, de manera que paral·lelament al coronavirus, s’ha desenvolupat una altra pandèmia a l’ombra, i és la de la violència cap a les dones i les xiquetes.

A més els serveis essencials de cases d’acolliment, refugis i línies d’atenció i d’ajuda s’han vist sobrepassats per les circumstàncies.

La Comunitat Valenciana és la segona amb més xiquetes víctimes de la violència masclista

La Comunitat Valenciana és la segona Comunitat Autònoma en nombre de xiquetes víctimes de violència masclista, amb 122 casos en 2019, un 15% més que l’any anterior, en què va haver-hi 106. Així ho assegura Save the Children a partir de l’última Estadística de Violència Domèstica i Violència de Gènere de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

En el context del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la DonaSave the Children assenyala que la Comunitat Valenciana ocupa el segon lloc per darrere d’Andalusia, amb 152 casos, i molt per davant d’altres autonomies com Madrid, amb 87 casos, o Catalunya, amb 70.

A més, la violència masclista en adolescents és una de les quals més creix en el conjunt de l’Estat: de 677 víctimes menors de 18 anys en 2018 ha augmentat a 719 en 2019.

Save the Children recorda també que el 41% de les adolescents de 16 i 17 anys a Espanya que tenen o han tingut parella han patit violència psicològica de control, segons dades de la Macroenquesta de Violència contra la Dona (2019).

L’organització recalca que les joves són un dels grups d’edat que en major proporció pateixen aquest assetjament per part de la parella, un tipus de violència que es basa a impedir que vegen a les seues amigues o amics, evitar que es relacionen amb la seua família o tercers, voler saber on estan a cada moment, tindre sospites infundades d’infidelitat, o pretendre que la parella demane permís per a acudir a algun centre o esdeveniment.

No obstant això, Save the Children alerta que aquestes xifres no tenen en compte l’impacte de la pandèmia i apunta al fet que la violència psicològica de control ha pogut créixer durant el confinament de manera “online”, així com que ha pogut augmentar la violència de gènere entre adolescents.

Més de la meitat de les 3.243 denúncies presentades sobre delictes cibernètics amb un menor com a víctima tenien com a principal afectada a una xiqueta. En la Comunitat augmenta aquest percentatge ja que de les 388 denúncies presentades, 260 tenien com a víctima a una xiqueta, quasi 7 de cada 10. Entre aquests delictes destacaven especialment les amenaces i coaccions i els delictes sexuals.

Segons el director de Save the Children en la Comunitat Valenciana, Rodrigo Hernández, les dades sobre víctimes mostren una xicoteta part, ja que la violència contra les dones i les xiquetes encara es contempla “normal en molts contextos”, i tem que aquestes xifres hagen augmentat amb el confinament.

En un moment en el qual la infància i l’adolescència passen tant de temps enfront dels dispositius mòbils, hem de recordar que l’educació en igualtat, així com la prevenció, la detecció primerenca i la notificació de la violència són eines fonamentals per a posar fre a aquestes situacions, assenyala.

Ha instat que continue la tramitació d’urgència de la Llei orgànica de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència enfront de la Violència “si volem protegir a xiquets, xiquetes i adolescents de qualsevol forma de violència, inclosa la masclista”.

L’organització també mostra la seua preocupació davant l’augment de les anomenades al 016 i de les consultes “online” en la web del Ministeri d’Igualtat durant els mesos de l’estat d’alarma a Espanya, la qual cosa es tradueix en “un més que probable increment de la violència contra les dones, xiquets i xiquetes dins de la llar”.

Save the Children destaca que, des de gener de 2013, 6 xiquets i xiquetes han sigut assassinats en casos de violència de gènere i 41 menors s’han quedat orfes. En el conjunt de l’Estat, la xifra de xiquets i xiquetes augmenta a 37, mentre que 301 menors s’han quedat orfes com a conseqüència d’aquesta violència.

La Policia Local de València alerta d’un augment de la violència masclista durant la pandèmia

Per part seua, la Policia Local de València ha alertat de l’augment dels casos de violència de gènere durant la pandèmia, amb un 75% de les agressions en l’àmbit privat, i ha demanat la col·laboració ciutadana per a denunciar aquests delictes “igual que es denuncia una festa d’un veí”, segons el regidor de l’àrea, Aarón Cano.

La pandèmia i la crisi econòmica ha augmentat la vulnerabilitat de les víctimes, que en moltes ocasions depenen econòmicament de les seues parelles, i durant els mesos de confinament aquestes dones han hagut de viure tancades al costat del seu agressor, la qual cosa ha augmentat el risc a l’hora de denunciar les agressions.

El regidor de Policia Local ha mostrat el seu suport a les víctimes, així com el de tota la Policia Local i concretament del Grup d’Atenció als Maltractaments (GAMMA), i ha afirmat que la situació de les víctimes durant la pandèmia s’agreuja perquè el 61% d’aquestes dones té fills, el 46% no treballa i el 71% ha hagut de conviure amb la seua parella.

Durant aquest any, la Policia local de València ha detingut a 356 persones per violència de gènere, una xifra superior a les 309 que es van produir l’any passat, en un període de dos mesos més.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia