Hui no se’ns pot oblidar amb tant coronavirus una cosa molt important, que no ha d’oblidar-se cap dia de l’any. Hui se celebra la lluita contra la violència de gènere. Jo no us llegiré un manifest ni us donaré dades que ja s’encarregaran els programes seriosos i els telenotícies a difondre’ls. Hui us parlaré d’aqueixa violència que no es veu, però és la que ens pot anar ajudant a destapar al nostre agressor. Us parle de violència psicològica, una manera de fer-te sentir inútil, menyspreada i sola.

Si la teua parella et controla contínuament el teu mòbil, les teues eixides, si et condiciona la teua manera de vestir, si et va allunyant dels teus amics de tota la vida, per descomptat i molt important, si et va allunyant dels teus sers estimats, família íntima etc. Si no valora el teu treball, tant si és remunerat o no ho és… Si només permet que el teu faces el que el crega que és important… Si perceps una mica del que t’estic dient, no baixes la guàrdia, perquè ací hi ha aqueixa classe de violència que va destruint la teua personalitat fins que et sentes un ser inferior. No ho permetes. Si alguna de vosaltres veieu aquests símptomes en algú del vostre entorn parla. No calles. No cal que siga la teua filla, pot ser perfectament la teua nora. Tingues força per a afrontar-ho i ajuda-la. Pot ser una veïna, pot ser una amiga. NO GUARDES SILENCI.

Us imagineu quin calvari estar vivint amb el teu agressor en la pandèmia i el confinament?
NO ET CALLES, DENÚNCIA

Amparo Sancho, presidenta de Tyrius de Bétera.
Imprimir article
Comenta aquesta notícia