Hola de nou: he tornat.
Durant moltes setmanes he estat totalment desapareguda tant d’ací, com de molts àmbits que m’envoltaven. Hui, per primera vegada, vaig deposar d’un curt però intens període de temps; torne a posar-me davant del meu ordinador per a obrir el Word en blanc, torne a agafar el teclat i ajustar el tan gran de la lletra i dels marges que a poc a poc aniran agafant més forma; hui per fi puc teclejar a la meua manera i no seguint les pautes de la matèria que em toque estudiar en aqueix moment.
Al llarg d’aquestes setmanes en les quals no he estat, en les meues xicotetes estones lliures m’he anat plantejant de diferents temes dels quals podia parlar i compartir la meua opinió amb tots vosaltres, com ho he fet sempre. Però m’he adonat que ja és 13 de desembre, de l’últim mes del nostre any: enguany en el qual tots i cadascun de nosaltres hem hagut de dir adeu a moltes persones, a moltes coses. Hem tingut la valentia d’afrontar dia rere dia la nostra nova normalitat i pensar que ja està a punt d’acabar enguany em fa pensar en moltes coses.
Costa de creure com s’ha pogut produir un avanç temporal tan gran i notable al mateix temps. De quina millor manera que reflexionar sobre el que ha suposat enguany per a nosaltres?
Definir tant el nostre any, com tots els moments, definir-nos a nosaltres com a components del…Resumir tots aquests aspectes en una paraula. Jo crec que la paraula que utilitzaria per a definir aquesta nova etapa que hem viscut seria realitat.
Aquesta etapa a la qual en 16 dies li posem el fermall final per a poder-la guardar en la carpeta de la nostra vida com una més la definiria així; això ha sigut un colp de realitat per a tots. A partir d’enguany ens hem adonat del que realment estem fent en aquest món, i si no sabeu la resposta encara no passa res perquè jo us la puc dir. El que estem fent és alçar-ho: cadascun de nosaltres dia rere dia ens alcem per a anar al treball, estudiar o poder portar a una família. Aqueixos treballs els quals fan que tant econòmicament, com socialment i dins de l’àrea de la salut, continue el planeta en marxa. Aqueixos estudiants que ara mateix es troben en la recta final de la primera part del seu curs; ells seran el futur, els qui els prendran el relleu per a poder-lo dur a terme de la mateixa manera o fins i tot millor que les persones que ara estan en aqueixa mateixa posició.
Tots i cadascun de nosaltres tenim una funció i al llarg d’enguany, hem demostrat per al que realment serveix.
Però no tot ha sigut tan dolent, perquè hem tornat i més forts que mai. Per a poder donar la benvingut de la forma de la qual es mereix al nostre tan desitjat 2021, en el qual tenim esperances que supere al 2020 d’una millor manera i amb escreix.
Valorar el que realment tenim és un factor que ha perjudica tant en aquesta volta, que m’atreviria a dir que ens ha fet transformar-nos en persones que realment són imprescindibles.
Pel que ara és el moment de començar aqueix comiat del 2020 dins de nosaltres i preguntar:
Volgut 2020, que has fet per mi?