Vaig conéixer a Pilar Ros fa ja més de deu anys. Jo era periodista i ella una política de poble o el que és el mateix, una política de les de veritat, d’aquelles que no poden fer un pas sense que les pare la gent del seu poble per a queixar-se, per a demanar-li qualsevol cosa… Ella sempre escoltava i sempre intentava solucionar-ho, sempre des de l’oposició, amb bon tarannà, bones paraules, sempre proposant, sempre lluitant pels ciutadans.

De la seua mà vaig aconseguir conéixer a quasi tot el món a Bétera. Mai, en quasi 10 anys treballant allí, vaig topar amb ningú que parlara malament d’ella, i si n’hi havia, mai es va atrevir a fer-ho davant de mi.

Es va esforçar moltíssim durant molts anys, però encara així la política no la va tractar bé, el seu partit no la va tractar bé, però ella es va apartar sense alçar la veu. I va seguir sempre involucrada en la vida de Bétera des d’altres àmbits.

No va poder ser obrera fadrina, però el seu company de vida, es va esforçar al màxim perquè fora l’obrera casada més feliç de la història. I ho va ser. Amant de les tradicions, la història i la idiosincràsia del seu poble, ningú ha gaudit de la festa com ho va fer ella. Més enllà de la superficialitat dels vestits va voler imprimir la seua personalitat en la festa i representar a les dones de Bétera, fortes i treballadores, com ho ha sigut ella.

Tantíssimes iniciatives, tantíssimes mocions, tantes fotos, tantes telefonades des de l’institut durant els descansos, tan atenta amb mi i amb la meua família sempre… Una persona bonica de les de veritat a la qual he tingut la sort de tindre molt a prop, durant molts anys, sempre positiva, sempre amable, sempre donant-me suport en cada canvi o pas que he donat en este temps.

Hui Pilar s’ha anat i no crec que hi haja ningú a Bétera que no ho lamente.

Descansa en pau, Pilar. Eres una persona excel·lent i et quedes molt dins de les persones que t’hem conegut bé.

Geno Sales
Imprimir article
Comenta aquesta notícia