“Yo conozco a Pilar Ros”

“Claro, no te no conocía, no todo el mundo conoce a todo el mundo. Ahora que te conozco, no me atrevo a juzgarte, qué temeridad juzgar personalmente a alguien. Nadie es, ni debe ser, juez de nadie. Pero ahora que te conozco y no te he juzgado, déjame decirte que aquellos «sueños de princesa» de hace cuatro años te pertenecen, tienes capacidad de trabajo, convicciones fuertes, honestidad y dignidad, sabes quién eres y de dónde vienes, justo lo que hace falta para transitar por este mundo de la política, donde, sí Pilar, aquí sí que te juzgan. Pues bien, lo tienes todo para que esos «sueños de princesa» se transformen en trabajo y se hagan realidad, si esto no ocurre, cosa que dudo conociéndote, los sueños no tienen sentido, porque Pilar, los sueños, sueños son. Pilar Ros es candidata a la Alcaldía de Bétera por el PSPV-PSOE. Vicent Sorlí.”

 

Aquest escrit va ser publicat a finals de març del 2011,a la secció de “Cartas al director” del diari el Levante EMV. Un raconet destinat a les opinions dels lectors i que per desgràcia som molt pocs els que ho llegim, i he volgut incloure’l per reivindicar a la Pilar companya, a la de sempre, ferme i fidel amb les seues idees. No vam traure bons resultats en aquelles eleccions municipals del 2011, tan sols tres regidors, però això no va ser cap impediment per a que Pilar, utilitzant la seua llibreta, el seu llapis de mina i la seua goma d’esborrar, fera un gran treball des de l’oposició. Es llegia tots els expedients, anotava amb el seu llapis el que políticament li cridava més l’atenció, es preparava els plens, i les seues intervencions estaven revestides d’eixe sentit que ha de tindre la política: el de servir a tots i a totes. Va ser una portaveu del grup que va estar a l’altura de l’ideari del seu partit polític de sempre.

Quan arribe el moment, el meu moment, segur que et tornaré a veure amb el teu llapis, la teua llibreta i la goma d’esborrar, defensant als més vulnerables, que és el que a tu més t’agrada fer, i tornarem tots junts de nou a militar en eixos projectes que fan que les situacions canvien pel bé de tots. Ahí ens veurem.

Volguera també recordar aquell agost del 2017, on els teus amics i amigues, amb tota l’estima del món et regalarem un cel de colors, i baix eixe cel i baix el cel d’agost de Bétera desplegares una sensual elegància, respecte i devoció per la Festa que tu tant estimaves.

Pilar, amiga, companya, eixa capritxosa i de vegades cruel promptitud que té la vida, ha fet que te n’hages anat massa prompte, però quan arribe el meu moment et portaré uns quants llapis, llibretes i dos o tres gomes d’esborrar per continuar eixa lluita per fer realitat les utopies que ens fan invencibles.