(EFE) El 27 de gener de 2020, una turista islandesa que es va presentar a l’hospital de Torrevieja amb febre i tos després d’un viatge per Àsia va fer saltar les alarmes que la covid-19 podia haver arribat a la Comunitat Valenciana. El seu cas es va descartar, però va ser l’avantsala del tsunami que se’ns venia damunt.

Quan la turista va arribar a l’hospital alacantí espantada per les notícies que havia vist en televisió sobre una pneumònia d’origen desconegut a la ciutat xinesa de Wuhan, faltaven tres dies perquè l’OMS declarara el coronavirus emergència de salut pública d’importància internacional, i sis setmanes per a declarar-ho pandèmia.

Ningú podia imaginar llavors que, un any després, el coronavirus hauria infectat en la Comunitat Valenciana a més de 200.000 persones i matat a més de 3.600, a més d’haver transformat radicalment la realitat coneguda després de provocar una triple crisi -sanitària, econòmica i social- sense precedents que ningú esperava.

EL PRIMER MORT

Llavors no se sabia encara, però en la Comunitat Valenciana s’anava a produir la fita de registrar el primer mort per Covid tant d’Espanya com d’Europa: un valencià que va morir el 13 de febrer a l’hospital Arnau de Vilanova de València, després de tornar d’un viatge a Nepal.

Una investigació retrospectiva de les mostres preses a pacients morts sense causa filial duta a terme per la Conselleria de Sanitat va portar a confirmar el 3 de març que la pneumònia greu d’origen desconegut que va posar fi a la vida d’aquest valencià l’havia causada el coronavirus.

EL PRIMER POSITIU

Mentrestant, els valencians desenvolupaven la seua activitat amb normalitat, i així va haver-hi empresaris que van viatjar a la Fira de Calçat de Milà del 16 al 19 de febrer, i 2.500 afeccionats del València CF van assistir a Bèrgam al partit de Lliga de Campions contra el Atalanta del 19 de febrer. Només cinc dies després, Itàlia va confinar onze municipis del nord del país davant l’avanç del virus.

La nit del 25 de febrer es va confirmar el primer cas oficial de covid-19 en la Comunitat, i el quart d’Espanya: un jove que havia estat per oci a Milà i que va acudir a l’hospital de la Plana amb símptomes lleus. L’endemà passat es va notificar el segon cas: un periodista que va viatjar a Milà per a retransmetre el Atalanta-València.

PRIMERES SUSPENSIONS

A partir d’aqueix moment va començar el degoteig de nous positius, i amb 19 casos confirmats es van adoptar les primeres decisions preventives: el 3 de març la Generalitat va demanar que es jugaren a porta tancada els partits València Basket-Armani Milà de l’Eurolliga de bàsquet del dia 5, i el València-Atalanta de la Lliga de Campions del dia 10.

La Conselleria de Sanitat també va sol·licitar que s’anul·laren els congressos científics, jornades o cursos per a personal mèdic. I la nit del 10 de març, amb 65 casos de coronavirus en la Comunitat, el Consell va anunciar la suspensió de les festes de les Falles, quan hi havia monuments ja al carrer, i de la Magdalena.

A partir d’aquell moment, es van succeir les suspensions: l’11 de març la Generalitat va cancel·lar els esdeveniments esportius, culturals i socials amb afluència massiva de persones i les pràctiques formatives en centres sanitaris; el 12 de març va suspendre tota activitat educativa, i el 13 de març va fer el mateix amb tots els espectacles públics i activitats socioculturals.

El 14 de març, el president del Govern va decretar l’estat d’alarma a Espanya i es va iniciar un confinament en el qual els valencians van assistir des de les seues cases a una pujada exponencial de contagis, ingressos i defuncions, i que va estar marcat per la penombra anímica i solar, ja que va haver-hi menys hores de sol que a París o Berlín.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia