Arriba un moment en el qual penses que perdràs la il·lusió per tot: per nous projectes, nova amistats, nous amors o noves experiències. Aqueix moment en el qual realment t’adones que estàs buit per dins i que res ni ningú és capaç d’omplir-ho.
Passen els dies, les setmanes, els mesos… Però el buit segueix en tu i cada vegada vas donant-lo més per fet, fins que un dia t’alces del llit i vius el començament d’un nou dia, però un dia qualsevol, i comences a tornar a somriure. Giren aqueixos ulls axinats, aqueixa boca oberta produint un dels millors sons i que tant contagia. Realment no t’adones del que realment està tornant a ressorgir de tu; l’única cosa que saps és que t’encanta i que estàs totalment enganxat a això.
A poc a poc va passant el temps i ací és quan realment obris els ulls i veus que has tornat a recuperar aqueixa sensació que tant necessitaves en la teua vida: la il·lusió. Perquè una de les majors coses que fan estar a una persona en peus i que puga continuar avançant és això.
És una de les millors sensacions que pots viure.
En aqueix moment no creus per què has estat tant de temps sense haver-lo sentit, encara que al cap i a la fi acabes caient en el compte que; durant molt de temps t’havies centrat en diferents factors que no requerien tota és atenció teua, que has estat perdent el temps amb això o simplement que no ha valgut la pena. Perquè realment ara és el teu moment. Centrar-te en tu, en el treball que tens hui dia, en la gent que t’envolta i et transmet aquesta meravellosa sensació donant-te així vida.
No és la primera ni la segona vegada: pot passar milions de vegades.
Encara que semble senzill d’entendre, la vida és com un circuit, en el qual al llarg d’aqueixes 24 hores dels set dies de la setmana que conformen els dotze mesos d’un any; es troba milions de ments en constant moviment. Un moviment que els fica en la rutina i que ja no ixen d’ella. Solament penses i et centres en el que tens en aqueix moment en la teua vida, sense mirar més enllà ni obrir la ment cap a altres camins que també poden ser ben agafats.
Fins que s’arriba a fer el pas definitiu, que canviarà i marcar un abans i un després en la teua vida.
Després d’haver anat a poc a poc desenvolupant aquesta reflexió, mitjançant la qual he anat conformant amb paraules que anava escrivint aleatòriament en el meu teclat; crec que he arribat a una conclusió: estem tancats en una rutina que moltes vegades ens fa perdre’ns a nosaltres mateixos sense reconéixer-nos si vulga.
Acabes sent una altra persona amb una ànima sense llum, que va cavalcant dia rere dia la seua vida sense saber com. Aqueix pas l’hem de donar tots i cadascun de nosaltres. Hem de ressorgir de les nostres cendres i convertir-nos en l’ocell Fènix que hem sigut sempre.
Retornem-nos la il·lusió de la vida amb un polsim de canvi en ella.
Aquesta reflexió seria molt positiva per a aquest nou any en què acabem d’entrar, el 2021.Un any en què busquem sort, emoció, possibilitat i sobretot salut per als nostres.
Per favor, personalment us ho demane des d’ací: siguem tots conscients dels nostres actes, des dels més joves fins als més majors. Perquè una festa pot fer que et quedes a la teua casa sense poder passar la millor festa de l’any a la teua casa al costat dels teus convenients
Vega Archer Rios