Hui, m’agradaria parlar-vos d’un tema que, a poc a poc, al llarg dels mesos hem anat oblidant. Un tema que, possiblement alguns de nosaltres, hem tingut una relació pròxima amb ell: per un conegut, un amic o fins i tot un mateix.

Tan sols escoltant la seua paraula, puc notar com a milers d’esgarrifances recorren tot el meu cos; com se m’estarrufa el bell i fins i tot se m’arriben a posar els ulls cristal·lins. Sabeu al que em referisc? Efectivament, es diu CÀNCER.

M’agradaria enviar-los un missatge a totes aquelles persones que, dia rere dia, lluiten amb el, i que, al cap i a la fi, acaben convivint amb ell. Vosaltres sou els valents que, dia rere dia, teniu la força d’alçar-vos tots els matins per a arribar a un objectiu: acabar amb ell. Perquè en aquesta malaltia lluiten des dels mes majors fins als mes joves, incloent els més xicotets que, sense ells adonar-se, la pateixen.

Vull demostrar-vos el meu més preuada i absoluta admiració, no sols per la valentia, sinó també per la força i les ganes. El que no et mata et fa més fort i en aqueixes xicotetes caigudes sempre hauran grans pujades.

I vas veient com van passant les hores del rellotge. Miras una agulla que se t’acaba movent massa lenta. Comences a caminar, a llegir, a cuidar d’ells…Estic parlant de vosaltres: d’aquells que esteu asseguts, nit rere nit, agarrant-los de la mà sense soltar-los ni un mínim segon. Vosaltres acabeu sent els més valents en aquest malson i pel que ells tenen un motiu per a somriure.

I com no, parlar de les persones que van acabar sent els teus àngels de la guarda, els teus companys de batalla que et posen tots els mitjans possibles per a acabar amb tot això. Són ells els que, dia rere dia, entren a les seues habitacions amb un somriure d’orella a orella i se’ls acaba  pegant tant als valents com als seus aliats. Gràcies una vegada més.

Però amb aquest escrit no sols vull això, sinó que vull fer una crida:

Hui dia sabem que el tema d’actualitat és el COVID-19; que els nostres mitjans de comunicació l’única cosa que fan és informar-nos sobre ell i la seua evolució. Vull recordar que també hi ha més malalties mortals en aquest món, que s’han de continuar tractant i amb les quals molts ara mateix segueixen. Per favor, no els deixem arrere i continuem lluitant tots junts.

Hui, amics i amigues: és el dia mundial contra el CÀNCER. Però no solament hem de mostrar hui la nostra lluita al màxim, sinó que, dia rere dia, hem de lluitar contra ell.

I a totes aquelles persones que aquestes passant per això, ja sigueu persones d’una certa edat que saben enfrontar-se a la vida amb tots els seus pros i la seua contres; o joves que ara mateix veieu el vostre futur totalment fosc perquè no li veieu cap solució a aquest fem que us impedeix créixer; i els més xicotets que segueixen en la seua gran bambolla sense interessar-los la resta… Amigues i amics: NO ESTEU SOLOS. Vull que ara, aquest 2021 més que clatell, ajuntem les nostres mans tots junts i posem remei a aquesta feliç malaltia.

Anirem per tu. No ens fas por; i si ens hem d’entropessar 1000 vegades ens alçarem 1001 però sempre amb el cap molt alt i les ganes a la mà.

Força, valentia i unió i sobretot positivisme: són algunes paraules de la llarga llista que tenim davant.

Per una lluita que acabarà molt prompte amb un final feliç.

Vega Archer i Rios
Imprimir article
Comenta aquesta notícia