Hui faria els anys, 55, la meua amiga Pilar i, per desgràcia, ja fa un mes que ens vas deixar. No soc molt d’escriure el que pense, perquè soc una persona molt temperamental i de vegades dic les coses sense pensar i com, a més, estic enfadada amb el Món, doncs no volia escriure res.
No obstant, hui ho faré, tan sols per ella i serà el meu regal d’aniversari i parlaré un poc d’ella perquè la gent que no la coneixia, la conega i sàpia qui era Pilar.
Pilar, era una gran persona i com amiga no tenia preu. La gent que no la coneixia em deia: “la teua amiga Pili és molt seriosa”, i jo els contestava: “Però que esteu dient? No teniu ni idea! Mireu si serà seriosa que, algunes nits pel castell, ens dedicàvem a caçar “pokémons”.
Ella, era amable, simpàtica, afectuosa i es feia de voler. Mai et ficava cap problema. Jo sempre estava reguinyant per ximpleries i ella es reia i amb molta elegància i convicció, li llevava importància a les coses. Però això sí, sempre, sempre estava ahí, al meu costat per a donar-me suport, encara no la cridava, allí estava ella: “Què et passa Lolin?”, em deia amb un somriure.
No es podeu imaginar les estones roïnes que passàrem juntes, però si haguérem de fer una comparació, han sigut més els moments bons, eixos en els quals hem compartit intimitats i confidències que al final marquem una amistat, que a pesar de tot, sempre serà eterna.
Pilar, he d’agrair-te el molt que em vas ensenyar, durant eixos quatre anys que estiguérem de regidores a l’oposició, tu amb tota la paciència del Món, m’anaves indicant el camí a seguir. Va ser una experiència irrepetible, que a mi mai m’haguera passat pel cap, però al teu costat i al costat de l’amic Roberto, tot va ser més fàcil per a mi, gràcies a tu.
I no puc deixar de dir-te, hui en el dia que hauria de ser el teu aniversari, que aquell agost del 2017, ara teu puc dir, em va sorprendre molt gratament, a mi i a molta més gent, la teua actitud davant la festa, eixa que tu tant estimaves. Donava igual el vestit que et ficares: el roig, el verd, el groc… Sempre estaves lluïdora i plena de vida. Tan lluïdora que de vegades em preguntava si tu en
realitat eres la Pilar que jo coneixia.
L’agost del 2017 el recordaré amb molta estima i emoció i inclòs amb nostàlgia. Donava igual el color del vestit que et ficares, el verdader color màgic estava en els teus ulls. Molta gent no el veia, perquè simplement no coneixia a una dona compromesa amb
les seues conviccions, treballadora, preparada i de valors morals i humans que per a mi va ser un exemple a seguir.
Per acabar, només dir gràcies a la vida per haver-me donat l’oportunitat d’haver-te conegut i gràcies a tu, per tantes coses, però sobretot per haver-me deixat ser la teua amiga.
Felicitats Pilar.