Diuen i jo ho confirme, que les eixides i postes de sol sempre són “distintes”, atractives i, de normal espectaculars, pel colorit tan barrejat.
Si a això li “poses” un paisatge com pot ser aigua, barques, vegetació i alguns núvols que altres, les imatges són de somni i, sense dubte, queden gravades per a sempre a la teua vida.
A més, et desperten la “necessitat” de buscar l’endemà que és el que ens mostra la natura, de com estarà “posat” tot, núvols, blaus, rojos, i tots els colorits d’aquestes hores tan magnífiques.
He “fet” moltes eixides de sol i sempre em meravellen, de postes menys, ja que cap a la nit solc eixir més ve poc, soc una mica més peresós.
Us suggerisc que en quant passe aquesta història tan maleïda que estem vivint, us apropeu siga l’hora que siga a Catarroja i de segur ho disfrutareu.
Les pròximes setmanes també ens mourem per la bora de la mar.
Imatges i text de Ximo Asensi i Alemany
