publicidad
I és en aquest moment quan realment t’adones que és la persona que et trau aqueix xicotet somriure en la qual no pots parar de sentir-te feliç. Normalment no et sols ni donar compte del que realment significa, però una vegada que passa el temps, i evoluciones, i continua passant el temps: t’adones del que realment significava. Aqueix xicotet somriure que s’amagava entre la teua cara, que moltes vegades no volies mostrar però que al final acabes mostrant sense cap vergonya. Té un significat ocult, un significat que a poc a poc aniràs descobrint tu mateix quan passes més estones al costat d’aqueixa persona; e la persona que et fa feliç.
Moltes vegades he escrit sobre aquest tema, com és el de l’amor. Però crec recordar que mai m’he atrevit a publicar un article d’aquest estil. Sincerament crec que ha arribat l’hora de realment mostrar sentiments. Aqueixes xicotetes sensacions que hem patit tots i cadascun de nosaltres i que dia a dia van creixent més i més i més fins que t’adones que no demanes parar ni un minut que estar trist.
Et passàreu hores i hores parlant amb el/ella, Veritat? I mai t’avorreixes de la seua veu, o de fins i tot estar parlant d’una simple ximpleria de la qual estigueu parlant peque que vols que aqueixa conversa es faça eterna perquè no sorgisca aqueix silenci sepulcral que moltes vegades ens *cohíbe i no ens deixa seguir. Molta gent les sol dir les ‘’primeres papallones’.
El típic que et poden dir els teus avis, pares…Però et parisques a pensar durant un moment i caus en el compte que no sols són papallones sinó: Que és amor. Aqueix amor que alguna vegada pensaves que havies sentit per algú, però gràcies al pas del nostre benvolgut temps t’ha donat compte que realment el que havies sentit no era amor; sinó il·lusió. Una il·lusió que pot començar sent una cosa molt forta per a tu, però que t’acabe avorrint o perdent-la per tot el camí recorregut.
Això és diferent. Crec que aquesta paraula és clau per a parlar d’aquest tema. Una mica diferents, especial; que totes dues persones sabeu que és ací, però cap vol fer el pas de catalogar-ho d’alguna manera per por. Por de perdre aqueix estira-i-arronsa que us produeix milions i milions de riallades, moments viscuts, anècdotes… i tot això s’acaba vivint: Però junts.
D’una guspira t’adones del que està vivint. Te encanta aqueixa situació, però al mateix temps vols canviar de *Roll i aconseguir alguna cosa més. La por t’ho impedeix, continua romanent ací llargs períodes de temps.
No passa res, perquè solament els valents són els que realment tenen por. Aqueixa por els fa agafar impuls per a anar a alguna cosa més i superar-se per si sol.
Ara mateix us estareu preguntat: Quin és el significat d’aquest?
I jo ara us preguntaria: De veritat no heu viscut mai el vostre vertader amor?
