Cada 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna amb l’objectiu de preservar i protegir tots els idiomes i dialectes que es parlen a tot el món.

Va ser l’any 2007 quan l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar aquest dia, encara que extraoficialment se celebrava des de l’any 2.000 quan el Secretari General de l’ONU, Kofi Annan, va donar suport a la celebració en el seu discurs. La idea de celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna va ser una iniciativa de Bangladesh, ja que, l’any 1952, quan els seus habitants eren als carrers celebrant el Dia del Moviment de la Llengua Bengalí, van ser atacats per l’exèrcit del Pakistan. Molt d’ells van ser assassinats, no obstant això, es van mantindre ferms, defensant un dret universal com és l’expressar-se a través de la seua llengua.

Aquesta celebració va ser aprovada en la Conferència General de la UNESCO de 1999.

En 2007, l’Assemblea General de l’ONU, va proclamar el 2008 com a Any Internacional dels Idiomes.

S’entén com a llengua materna, el primer idioma que adquireix una persona quan naix i que després forma part de la seua vida com un instrument de comunicació. També es coneix amb el nom de llengua nativa. Per tant, el citat nom de llengua materna se li dona a la llengua que les persones aprenem des de la infància i que, en general, és també parlada pel nostre pares i avis. És en aquest sentit que cobra la seua rellevància cultural.

La manera en què ens comuniquem determina, entre altres coses, les relacions que establim amb el món que ens envolta, amb els altres individus i amb nosaltres mateixos com a subjectes d’un patrimoni cultural i una història personal. Les societats multilingües i multiculturals existeixen a través de les seues llengües, que transmeten i preserven els coneixements i les cultures tradicionals de manera sostenible.

Posteriorment, si s’aprén una altra llengua en el transcurs de la vida, aquesta serà considerada com una segona llengua.

El tema del Dia Internacional de la Llengua Materna per a 2021 és “Fomentar el multilingüisme per a la inclusió en l’educació i la societat”.

Es tracta d’una crida als poders públics, els educadors i els pares perquè es comprometen amb l’educació multilingüe i d’aquesta manera promoure la recuperació de l’educació després de la crisi del COVID-19.

De fet, divendres passat, 19 de febrer, va tindre lloc un esdeveniment en línia (webinar) on es van tractar els següents temes:

  • Repensar les polítiques i la pràctica inclusives en l’ensenyament i l’aprenentatge en contextos multilingües.
  • Millorar la inclusió mitjançant el multilingüisme, inclòs el llenguatge de signes, en l’atenció i educació de la primera infància, base de l’aprenentatge.

L’any 2006, la UNESCO va nomenar un equip interdisciplinari, per a protegir les diferents llengües que són parlades en els cinc continents, així com perquè es continue mantenint el plurilingüisme. També va nomenar una cadena o xarxa de centres perquè hi haja una coordinació de les llengües ja existents.

Tot l’anteriorment expressat, té com a objectiu, que es continue fomentant l’ús dels idiomes, ja que representen part de el patrimoni cultural i intel·lectual de totes les societats a nivell global.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia