(EFE) L’Equip de Delictes Tecnològics de la Guàrdia Civil de Llíria ha imputat a una dona i dos homes que suposadament van cometre delictes d’estafa bancària i blanqueig de capitals per valor de 72.000 euros a través d’un frau dut a terme en xarxes socials i pàgines de cites.
L’operació “Farmamor” ha constatat que els investigats, des de la província d’Alacant, contactaven amb persones que buscaven parella en xarxes socials i pàgines de cites per a després travar una falsa relació amorosa a distància i, passat un temps, simular un problema urgent i demanar-los diners prestats que mai van retornar.
Els imputats simulaven ser persones amb perfils socials alts i treballadors d’empreses multinacionals. Es tracta d’un home i dues dones de 34, 41 i 54 anys i de nacionalitat espanyola, i se’ls acusa també de blanqueig de capitals.
“Els autors fingien tindre una relació sentimental amb les seues víctimes, amb les quals mantenien contacte mitjançant videocridada i Xarxes Socials, amb l’excusa que residien o estaven de viatge a l’estranger per motius laborals, prometent-los la intenció d’estar amb elles al més prompte possible”, relata la Guàrdia Civil en un comunicat.
Després de guanyar-se la confiança de les seues víctimes després d’un llarg període de relació a distància, els sol·licitaven diners pel fet que els havia succeït algun fet sobrevingut que no podien afrontar econòmicament. Per a sol·licitar-los diners s’excusaven en problemes duaners amb una mercaderia que comerciaven pel seu treball, detencions policials en un país estranger o la fiança imposada per un jutge per a alliberar-los, entre altres.
Els autors d’aquests fets usaven terceres identitats fictícies per a fer-se passar pels advocats de les seues parelles, funcionaris públics de tercers països, falsificant documents, així com documentació d’identitat dels suplantats, tot això per a donar més credibilitat a la seua història.
Les víctimes, enganyades per la confiança establida, transferien quantitats de diners als comptes bancaris que els facilitaven per a l’ajuda que els sol·licitaven, inventant nous problemes fins que l’estafat ja no podia realitzar mes ingressos, i fins i tot arribant a buidar els seus comptes d’estalvi.
Una vegada rebut els diners, blanquejaven l’import estafat distribuint-lo entre diversos comptes, fins a extraure’l en efectiu en caixers automàtics mitjançant ”mules econòmiques”.
En el transcurs de les investigacions es va detectar com un dels investigats obria els comptes bancaris utilitzats en l’estafa a nom del seu fill menor amb discapacitat intel·lectual, amb la finalitat de dificultar la identificació dels sospitosos.
Gràcies a les investigacions dutes a terme a través de xarxes socials dels investigats, es va aconseguir vincular a tots els autors dins d’un mateix entorn social.
L’equip de delictes tecnològics va remetre les diligències al Jutjat de Guàrdia dels de Llíria, continuant en gestions d’investigació en aquests fets davant la possibilitat de terceres mates no identificades de moment.