El 3 de març va ser la data triada per la Organització Panamericana de la Salut per a celebrar el Dia Mundial dels Defectes del Naixement, també coneguts com a defectes congènits.

Es tracta de tota una sèrie de males formacions que es produeixen en el bebé durant la gestació. Alguns d’aquests defectes són la espina bífida, la síndrome de Down i més recentment la síndrome de zika congènit. Aquest últim va ser el que va activar les alertes a nivell mundial i va fer que es crearà aquest dia.

Des que va aparéixer el virus del zika, molts centres de salut però sobretot els referents del control i prevenció de les malalties, van detectar un patró gens encoratjador. Resulta que la majoria de les dones embarassades que van contraure el virus del zika, van donar a llum xiquets amb defectes congènits. A això se’n va dir la síndrome de zika congènit i va despertar les alarmes a nivell mundial sobre les accions que havien de prendre les nacions del món per a disminuir els riscos que un xiquet nasquera amb algun problema greu a causa del seu desenvolupament en el ventre.

Per aquesta raó tant els Centres de Control i Prevenció de Malalties, com l’OMS i l’OPS, van crear una sèrie d’objectius per a el Dia Mundial dels Defectes del Naixement, que busquen crear consciència sobre aquestes malalties i augmentar la possibilitat de previndre-les fomentant el següent:

  • Més quantitat de programes que permeten el monitoratge dels fetus per a avaluar el seu desenvolupament i així previndre qualsevol defecte.
  • Millorar els programes existents en conte al monitoratge de defectes congènits.
  • Donar major accés a les persones que pateixen algun defecte als programes de salut que tracten la seua condició.
  • Incentivar la investigació de maneres de previndre o eliminar uns certs defectes de naixement.

Segons dades de l’OMS, les anomalies congènites, trastorns congènits o malformacions congènites, són la segona causa de mort en els xiquets i xiquetes menors de 28 dies i de menys de 5 anys a les Amèriques. Juntament amb la prematuritat, l’asfíxia i la sèpsia representen més del 44% de les defuncions en la infantesa. En el món, afecten 1 de cada 33 bebés i causen 3,2 milions de discapacitats a l’any. Es calcula que cada any 276.000 nounats moren durant les primeres quatre setmanes de vida en el món degut a anomalies congènites.

Les anomalies congènites poden tindre un origen genètic, infecciós o ambiental, encara que en la majoria dels casos resulta difícil identificar la seua causa. Els trastorns congènits greus més freqüents són les malformacions cardíaques, els defectes del tub *neural i la síndrome de Down.

Els nounats que sobreviuen amb aquestes condicions corren un major risc de patir discapacitat a llarg termini i altres problemes de salut.

Molts defectes del naixement es poden previndre o tractar. La ingesta suficient d’àcid fòlic i iode durant l’embaràs, la vacunació contra la rubèola a les dones (que poden transmetre’l als seus fills durant el part) i les cures prenatals adequades constitueixen algunes mesures clau en aquest sentit.

En definitiva, l’objectiu de el Dia Mundial dels Defectes de Naixement és ampliar la vigilància, prevenció, atenció i investigació d’anomalies congènites a tot el món.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia