Ahir dilluns, 8 de març, Dia Internacional de la Dona, es va obrir el termini de participació ciutadana en la futura Llei d’Igualtat entre dones i homes.
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que l’objectiu és que aquesta llei “no siga merament declarativa, sinó que tinga un impacte sobre la vida real de la gent, sobretot en l’àmbit econòmic”.
Entre sentit, ha assenyalat que l’objectiu és que el text reculla propostes com a mesures per a “afavorir en la contractació pública o en la concessió de subvencions a aquelles empreses que tinguen òrgans directius o consell d’administració paritaris; que compten amb plans d’igualtat o que apliquen jornades laborals reduïdes de 32 hores o quatre dies de treball a la setmana, per exemple”.
La vicepresidenta va realitzar aquestes declaracions després de la reunió mantinguda ahir amb representants de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHORE), en la qual va estar acompanyada pel secretari autonòmic d’Ocupació i director general del Servei Valencià d’Ocupació i Formació (Labora).
Oltra va explicar que aquesta trobada s’emmarca dins del context del 8M, ja que la futura llei d’igualtat té entre els seus eixos “la redistribució dels recursos econòmics, dels usos del temps, de la participació, la paritat i la democràcia”, que “entronquen” amb les propostes que fa ARHORE sobre la “redistribució del temps, dels recursos econòmics i els nous usos del temps”.
Així mateix, va apuntar que aquests objectius tenen molt a veure amb el “foment de les masculinitats igualitàries així com amb la corresponsabilitat i la conciliació”.
Durant la reunió, la vicepresidenta va escoltar les propostes que realitza la Comissió Nacional en aquesta línia, els representants de la qual li van traslladar el seu interés per participar en l’audiència prèvia de la Llei d’Igualtat.
En aquesta línia, el director general de Labora, Enric Nomdedéu, va explicar que la proposta de reducció de la jornada laboral que proposa el Consell “es fa de la mà dels sindicats i de la patronal i forma part del que s’entén per l’economia de triple balanç: mediambiental, social i econòmic”.
En aquest sentit, va assenyalar que es tracta d’un model econòmic que només és possible si funcionen els tres balanços, ja que “si no guanyàrem mediambientalment, si no guanyem socialment en igualtat o si no fora rendible econòmicament no podria funcionar”.+, d’ací la importància de la transversalitat de les mesures.