Aquesta setmana és la que portem esperant durant mesos i mesos tots i cadascun dels valencians. Una setmana en la qual ens transformem per complet i els sentiments floreixen més que mai: felicitat, diversió, riures, emoció, melancolia. Sembla molt estrany que tan sols una simple festa puga produir tant en tan pocs dies, però no és aqueixa festa; sinó que és LA FESTA.
Tinc la sort de pertànyer a una llarga saga de fallers, falleres majors, presidents, membres de directiva… que amb el seu esforç i dedicació han fet que LES FALLES siguen el que hui dia són: Un estil de vida.
Desgraciadament portem dos anys sense veure aqueixos carrers replets de gent de tot arreu en la nostra benvolguda valència. Falta aqueixa música que ens posava a ballar durant hores i hores dels millors músics de qualsevol part. Aqueixa olor de pólvora que recobreix tota valència a les dues de la vesprada acompanyades de les paraules de les nostres benvolgudes representants: SENYOR PIROTÈCNIC, POT COMENÇAR LA MASCLETÀ. Les meravelloses llums que il·luminen els inicis dels carrers i places ocupades pels increïbles monuments que acaben cobrant vida, però que un 19 de març moren entre les flames per a donar inici a una nova etapa. I, sobretot, la desfilada que tot faller espera: tindre l’oportunitat de poder ofrenar-li el teu ram amb les millors flors a la nostra Mare de Déu és indescriptible. Milers i milers de llàgrimes que es vessen per veure’t a tu i ofrenar-te el nostre ram ple de desitjos i dedicat per a la gent que ja no et pot veure si no és des del cel.
No ens podem oblidar de la gent que fa que totes aquestes coses i moltes més acaben sent possibles. Gràcies a vosaltres podem parlar amb orgull de la nostra festa, tenim la protecció que necessitem, feu que siga màgica.
Valencians i valencianes, fallers i falleres: les falles no han mort, sinó que s’han quedat un any més descansant perquè el dia que comencen no tinguen fi. La tristesa que ara mateix tenim no ens cap ni en el nostre pit, però si hem tingut la força i el poder de passar una pandèmia podem amb això i amb molt més.
Treballar units; són les paraules clau perquè aquesta festa seguisca cap avant per nosaltres, pels quals ja van treballar per ella i per a deixar una herència a les nostres futures generacions.
Jo com a fallera i valenciana que soc, tinc ganes de tornar a portar la nostra rica i preciosa indumentària. Passejar-la per totes i cadascuna dels carrers de la nostra ciutat i estar orgullosa del que represente. Represente a una dona valenciana, a un col·lectiu lluitador amb un futur prometedor, a una festa que és patrimoni immaterial de la humanitat, a la meua ciutat. I per tot això i molt més hem de ser forts per a poder agafar aquesta festa millor que mai.
Molts ho veuen com una simple festa, però no és així i els que ho vivim des de dins d’una comissió ho sabem. Ara mateix tots som una família i cal estar més units que mai.
I a les representants d’elles, no estigueu tristes. Si aquesta festa es fa d’esperar és perquè tindreu el millor regnat de la història de les falles; viureu tots els actes amb la màxima il·lusió que podeu tindre i sobretot amb orgull.
Per tot això i molt més, unim-nos tots i diguem: TORNAREM MÉS FORTS QUE MAI.
Visca València i visquen les Falles!