Benvolgudes amigues i amics.
Avui és la celebració del dia mundial del teatre i em venen records dels anys passats en els quals com a amateur vaig estar a la companyia Pepeta Ricart en un dels seus ressorgir.

Per a fer un poc d’història vaig al llibre que va escriure la nostra veïna Amparo Doménech BÉTERA UN POBLE PER A TOTS en el capítol V – 2 TEATRE.

Amb el seu permís i agraït per l’exquisit treball d’aquesta dona, faig un lleuger i atrevit resum i com no, us dirigisc al llibre on desenvolupa tot el relacionat en el teatre avant passat. De fet, i repetisc, és un atreviment per la meua part, ja que ni soc un bon redactor ni escriptor i potser haja posat la pota en alguna cosa que altra.

Amparo ens conta:

A Bétera l’afició ve de molt lluny i ens consta que des de principis del segle XX, a Bétera hi havia dues companyies la de “Juano el forn” dirigida per ell mateix Juano Ricart i la de “Pepeta Ricart, també dirigida per ella mateixa i que varen “funcionar” fins a l’any 1936.

La de “Pepeta Ricart va tornar a “muntar-se” encara que no sempre ha tingut la mateixa activitat, uns anys més i uns altres menys i algunes temporades ha estat adormissada.

Pepeta Ricart va morir pel 1985 trencant la direcció de la Companyia, però els joves van continuar la seua obra amb excel·lents resultats. La direcció la va prendre el seu germà Miguel Ricart, secretari del poble, i al cap de poc temps va passar a mans de José Mª Leal.

En una d’eixes etapes de renàixer, paral·lelament es va desenvolupar una companyia infantil, anomenada “la dels críos“, la qual estava dirigida per  Amparo García i després per Vicente Delgado. Ambdós treballaven juntes en moltes ocasions, intercanviant actrius i actors segon els papers i l’obra.

Del 1940 a 1960 fou l’època de major activitat teatral, de fet a 1950 es va representar la sarsuela “Los Claveles” que va dirigir Juan de Toro, locutor de Ràdio València, que es trobava fent el servei militar al Campament de Bétera. Van intervindre:  Amparo García, com a pianista i directora musical, Rafael Donieva, tenor de Valencia i Adelin Navarro, tiple. Entre els actors i actrius cal destacar Amparin Campos i Pepe Navarro (“sana”).

L’any 1959, la companyia Pepeta Ricart va rebre el tercer premi en un concurs regional de teatre, convocat per una entitat de l’època anomenada “Educación y Descanso”.

Un d’eixos renàixer als voltants de l’any 1974 i foren els anys que jo vaig participar, es va instaurar la festa de l’antic alumne del Col·legi Nuestra Señora del Carmen i es va organitzar una obra de teatre. Va ser aleshores quan debutà Pepe Ricart com a director, que amb gràcia i paciència dugué la companyia cap endavant. Doncs, els joves actors i actrius d’aquesta època no sempre responien de forma adient als interessos del teatre. Els estudis i les diversions pròpies de l’edat no els ho deixaven complir.

Per ser un gran amant del teatre, sempre estava a punt, doncs era la seua gran afició. Va començar dirigint al Saló d’actes del Col·legi i, després, al local nou de la “Penya”. Però va ser l’any 1992, quan s’inaugurà l’auditori de la Casa de la Cultura on va començar, de manera sistemàtica, realitzant quatre o cinc representacions a l’any, els dissabtes a la nit i els diumenges a la vesprada.
Per aquells moments el grup d’actors erem i demane disculpes perquè potser algun me’l deixe:

Alberto (Pitou)
Amparo Broseta
Ana (de Pepin el Morquero)
Carmen (la perruquera)
Xavi (Carpio)
Charo Barahona
María Gómez
Elia Verdevio
Elsa (treballa en ca Tere la perruquera)
Guiller (de Francisquet d’Aurora)
José Miguel (Canonche)
José (de la Venida)
José (el baixet)
Juanito (de la ferretería)
Juanjo Gil
Sario de Serra
Carmen de Serra
La Leoneta (dona d’Emilio el de la rusa)
Manolo Usó
Mari Lola (la chata)
Maruja (la Roca)
Maxim Llistó
Merxe Zapata
Miguilla
Paco Baudés
Pepe Rausell (el cueter)
Pepe (el figuero)
Pepe Ricart
Pepin (el Morquero)
Pili (la Bobina)
Quilencio
Quiues (dona de Fredi Pertegás)
Rosita (de Ramon de la capa)
Salva (fill José del estanc)
Siona (la baixeta)
Vicent (de la Venida)
Salva Aparísi (de Toni el Pato)
Carmen Contreras
José Ramón Sorlí
José Cerveró                                                                                                                                                                                     Vicent Cerveró
Merxe Romero                                                                                                                                                                                           Laura Pareja
Vicent Bergadá (el rellotger)
Vicent Bergadá fill (el rellotger )
Vicent Joaquin
Ximo Asensi

A més, col·laboraven en part d’aquells moments: Paqui “La cassola”, Lolin García i Inma “La Xata”, entre altres.

Potser que em deixe alguna o algun i que a altres per no recordar el nom els he posat com em ven a la memòria en aquests moments i demane disculpes.

El 1996 se’n va anar d’aquest Món Pepe Ricart, i la companyia, en trobar-se sense director, va buscar a José Miguel Ricart.
Pels anys 1995 o un poc abans és quan jo per raons que no venen al cas ho vaig deixar, també per aquells moments va haver una època de baixó sense aplegar a “tancar”. De fet, encara continua actuant i amb el mateix nom.
I fins ací el que jo he viscut i disfrutat fent, vent i vivint el teatre amb companya d’aquesta colla d’estimades i estimats amics.
Sé que la companyia continua i amb molt de nivell, però correspon a ells si tenen a bé parlar-nos de l’actualitat.
Agrair l’ajuda per part de Carmen Sorlí, els seus pares, Ramón i Carmen i també de Siona Ricart (La Baixeta) per recordar-me algunes cosetes.

Una abraçada i sigueu feliços

Text i recopilació d’imatges de Ximo Asensi.
Imprimir article
Comenta aquesta notícia