EFE. Segons experts, el treball des de casa anirà en augment a Espanya. Aquest país presenta taxes per davall d’altres països europeus, però és un sistema que ha de ser dissenyat, planejat i quedar regulat a través de la negociació col·lectiva perquè es puguen eliminar les disfuncions que ha provocat en ser obligat per la pandèmia.
Portàvem temps parlant de la necessitat de la digitalització i la indústria 4.0 i ha hagut d’arribar un virus per a “posar-li el cascavell al gat” i “posar-nos les piles per al treball a distància”, que ha vingut per a quedar-se “com una forma més d’organització del treball”, segons el secretari general de la patronal valenciana CEV, Miguel Ángel Javaloyes.
Coincideix en aquesta consideració el catedràtic de Psicologia Social i de les Organitzacions de la Universitat de València i investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) José María Peiró: “Hi ha una tendència clara, la digitalització en les empreses és un element fonamental per a la competitivitat i utilitzar més mecanismes i més eines permet ser més productius i eficaços”.
Per necessitat i obligació, moltes persones han hagut de teletreballar i el repte a partir d’ara, amb la lliçó apresa, és traure el positiu i eliminar o contrarestar el negatiu; per a això cal dissenyar i revisar aspectes com la dedicació a jornada completa, la possibilitat de desenvolupar-ho en espais diferents a la llar (oficines de barri o de “*coworking”) i definir quins tipus són més apropiats per al treball en el mateix habitatge o altres llocs.
Des de la patronal autonòmica consideren que el teletreball no serà majoritari en els pròxims anys, però destaquen que perquè funcione bé requereix de la col·laboració entre treballadors, sindicats i empreses i ha d’estar sobre la taula en la negociació col·lectiva.
L’auge del “*coworking” mostra que la demanda s’ha incrementat però “no tenim constància que hi haja una tendència”, assenyala Javaloyes.
“Jo crec que hi ha una tendència clara”, opina el catedràtic sobre una manera de treballar que ha suposat “molts costos per a les persones” però també “un cert matalàs per a esmorteir el malestar”, i seguirà en augment.
Segons una recent enquesta del CIS, els aturats, en ERTE o les persones que no han estat teletreballant han tingut pitjors índexs de benestar i salut.
Tots dos assenyalen que hi ha llocs més susceptibles de desenvolupar-se a través del teletreball ja que ni tots els tipus de funcions poden fer-ho ni tots els treballs tenen les mateixes característiques per a fer-ho de manera adequada i positiva.
“No és radical, per a aquest lloc, teletreball sí o no”, comenta Peiró, ja que les empreses hauran d’establir criteris i definir en quins és viable i en quins s’exigeix la presencialitat, si no a temps complet, de manera parcial.
Segons l’estudi “Who is Teleworking and Where from? Exploring the Main Determinants of Telework in Europe”, publicat en Sustainability i citat per Peiró, els teletraballaors ocasionals solen ser gerents o professionals homes, però això ja no pot dir-se dels teletraballadors a domicili.
RISCOS DEL TELETREBALL
– No comptar amb els recursos adequats (xarxa d’internet, equips).
– L’esgotament. Estar permanentment davant una pantalla requereix més atenció, es necessiten més temps de desconnexió i descans. Les empreses han de garantir la prevenció dels riscos laborals, inclosos els psicosocials.
– La falta de preparació del treballador. No sols tindre els coneixements tècnics per a manejar adequadament la tecnologia, també saber organitzar els temps, combinar treball i vida familiar, i ser responsable a fer les hores compromeses regulant les interrupcions.
– L’aïllament. La falta de relacions personals i del sentit de pertinença a una organització.
– La ciberseguretat.
ASPECTES POSITIUS
– La flexibilitat de l’horari. “Quan estàs més fructífer potser no és de 8 a 3”, assenyala Javaloyes.
– Facilita l’assistència a reunions (telemàtiques) i estalvia temps.
– La protecció de la salut.
– Redueix les probabilitats de perdre l’ocupació o deixar-lo en suspens.
– Beneficis en el medi ambient per la reducció de la mobilitat.
– Millora la vida laboral i l’eficàcia en el desenvolupament del treball si es combina amb una recuperació de la salut (bon somni, estructura de temps, exercici i esport, relaxació antiestrés).
CIBERSEGURETAT
El risc depén del tipus d’empresa, de quina informació maneja i a quina informació accedeixen els treballadors, segons afirma José Rosell, soci-director de S2 Grup, especialitzat en ciberseguretat.
Si el treballador està en una companyia que no maneja informació sensible, i des de l’empresa se li donen pautes de comportament segur (canvi de contrasenya del wifi per a substituir la que es dona per defecte), el seu equip està actualitzat amb antivirus i solo es connectarà amb l’empresa a través d’una línia VPN xifrada, “res ni ningú, ni l’operador, pot interceptar els seus missatges”, explica.
Per contra, en el cas d’una empresa que treballa amb informació confidencial, la cosa canvia i les mesures de seguretat han de ser molt majors.
Un virus pot ser “una bestiola general, o una bestiola dirigida” a persones que treballen en infraestructures bàsiques i l’empresa ha d’assegurar-se que l’entorn del treballador és segur perquè podria exposar-se a un risc injustificat.
Com seria un equip per a un entorn molt segur? Bastionat (assegura que la configuració és segura), actualitzat i amb una VPN amb una connexió diferent a l’habitatge a través d’un dispositiu USB 4G o 5G. “Costa diners però és fàcil”, diu Rosell.
En aquest període de teletreball, les empreses grans han prevalgut la seguretat però en general la societat no dona importància a la seguretat de les seues connexions. “S’han anat a casa com han pogut i han deixat uns forats com el del Titanic de la nit al dia; uns ho han solucionat a poc a poc, uns altres encara no, i altres ho han fet malament i mal aconsellats”.
I ara estem pagant les conseqüències de la baixada de defenses en les empreses amb molts incidents de seguretat: han proliferat els fraus del CEO i el “ransomware” (segrest de dades), i s’ha colat gent en videoconferències que eren confidencials.
Un dels principals errors és pensar que no som importants. Segons Rosell, “tots formem part d’una gran xarxa, és igual el lloc que tinguem, i si una baula es trenca, es trenca la cadena de seguretat. Els dolents s’han trobat amb mil portes obertes”.
I aconsella ser conscients que som part de la solució, no del problema; actualitzar el sistema; tindre en compte les contrasenyes per defecte dels dispositius, que són l’entrada de la majoria dels virus; i demanar ajuda als departaments de tecnologia de la nostra empresa.
“Invertir a adonar-te al més prompte possible del que està passant”, conclou.