Per a què ens enganyarem? ; Per a què ens embenarem els ulls i fer com si fora realment que som iguals?
No som iguals, sinó que som totalment diferents.
No ens assemblem en res, tan sols en el blanc que componen els nostres ulls. Pertanyem a races diferents, a religions oposades, a vides completament diferents i a països que podem dir que són pols oposats. Però…I què ?, Què passa per no ser del mateix color o de la mateixa religió o per tindre altres ideologies?
Segur que no soc la primera persona que està escrivint sobre aquest tema perquè la polèmica que hui dia es troba en tots els nostres mitjans de comunicació i en la nostra societat és suficient per a poder trobar la resposta a aquestes preguntes.
Tan sols amb 15 anys em puc declarar que soc defensora d’una idea que des de molt xicoteta tinc molt clara i que ha sigut inculcada pels meus propis principis, perquè és superior a mi el no poder queixar-me de fer mal a una persona, d’haver d’aguantar insults o comentaris despectius, burles o fins i tot d’haver d’arribar a veure com una pròpia força de seguretat acaba matant a una persona innocent. Em declare antiracista i no tinc gens de por de dir-ho.
Em produeix vergonya, tant com persona de raça blanca com humana, l’haver de veure les humiliacions que moltes persones han de patir en el seu dia a dia per un simple factor.
En el títol he ja que no som iguals, però no sabeu el per què d’aquest titule. He decidit posar aquesta frase que tan sols la componen aquestes tres paraules clau en aquest tema: NO. No a la violència, al maltractament tant físic com psicològic, no a les xafogors i a les baralles, a les guerres i burles entre nosaltres.
Som: humans, civilitzats. Som un equip que, dia a dia, fem que el nostre món continue tirant cap avant. Som alegria, amor i humor.
Iguals: Iguals vestits, iguals les nostres sabatilles, iguals els nostres treballs, els nostres estudis, les nostres cases.
Em sembla que aquest títol és la clau d’aquest missatge. El NO SOM IGUALS són les paraules d’identificació.
Aprendre, respectar, voler. cuidar, protegir…Crec que són paraules massa típiques en aquest tema com és el RACISME que desgraciadament hui dia, encara passant els segles continua estant entre nosaltres. De quina millor manera que fer-ho diferent, especial, com totes aquelles persones que dia a dia se sumen als carrers per a posar-li fre a aquest gran problema?
Solament demane des d’ací, des de l’escriptori de la meua casa en la qual em trobe davant del meu ordinador, que ja n’hi ha prou de fer que això a poc a poc es destruïsca, que estiguem matant al nostre món, a la seua població. Pensem en els qui són realment els assassins i els delinqüents.