Cada 25 d’abril se celebra el Dia Internacional de l’ADN. La finalitat d’aquesta efemèride és commemorar el descobriment de l’estructura en doble hèlice de l’àcid desoxiribonucleic (ADN), considerat un de les troballes científiques més significatives del segle XX i de major impacte en la humanitat.
La creació d’aquest dia va ser per iniciativa del Congrés dels Estats Units, l’any 2003. Així mateix, es commemora la culminació de el Projecte Genoma Humà en el mateix any, amb la col·laboració de científics de diverses parts del món, determinant la seqüència dels gens que conformen el genoma humà.
El Àcid Desoxiribonucleic (ADN) és un àcid nucleic que conté tota la informació genètica hereditària dels éssers vius, conjuntament amb el Àcid Ribonucleic (ARN).Conté les seqüències per a la creació d’aminoàcids, els quals generaran les proteïnes vitals per al funcionament dels organismes.
L’ADN s’empaqueta en cromosomes, al moment de la meiosi o divisió cel·lular. Mentre que un gen és un segment de la cadena d’ADN, que defineix o expressa una determinada característica hereditària.
L’ADN es troba en el nucli de les cèl·lules, així com en els mitocondris. Està compost per estructures més simples o bases nitrogenades: adenina, guanina, citosina i timina les quals, depenent de l’ordre, determinen el nostre codi genètic.
L’any 1953 James Watson (biòleg estatunidenc) i Francis Crick (físic britànic) van proposar el model de doble hèlice de l’ADN, mitjançant la publicació de l’article “Molecular Structure of Nucleic Acids: A Structure for Deoxyribose Nucleic Acid”, en la revista Nature.
D’aquesta manera, van proposar un model de l’estructura de l’ADN, a fi de determinar com es replica i es transmet el material genètic a través de generacions, establint quals són els mecanismes pels quals s’originen les malalties genètiques.
Van prendre com a referència les investigacions realitzades pel biofísic Maurice Wilkins i la cristal·lògrafa Rosalind Franklin.
A causa de les aportacions i contribucions per les seues investigacions sobre l’estructura dels àcids nucleics els científics Watson, Crick i Wilkins van rebre l’any 1962 el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina.
Investigacions posteriors basades en l’estructura de doble hèlice de l’ADN van permetre el descobriment de el codi genètic, referit a un conjunt de normes mitjançant les quals la informació codificada en el material genètic (seqüències d’ADN o ARN) es tradueixen en proteïnes (seqüències d’aminoàcids) en les cèl·lules vives.
Així mateix, aquest descobriment de Watson i Crick constitueix un antecedent important en l’estudi de el genoma (conjunt de gens continguts en els cromosomes) i de el *exoma humà (fracció de l’ADN que codifica la producció de proteïnes).