L’enquesta sobre qualitat de vida en les 15 ciutats més poblades realitzada per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), reflecteix l’abrupta caiguda de molts indicadors a conseqüència de la pandèmia.
L’avaluació general dels 2.816 enquestats sobre les seues respectives ciutats ha caigut 10 punts de mitjana en tot just un any; o fins i tot més a Palma, Madrid, Sevilla i Gijón, en bona part impulsat pel descens de la valoració dels serveis de salut, que han deixat de ser l’aspecte més destacat pels enquestats. Encara que les avaluacions varien molt segons cada ciutat.
El rànquing de qualitat de vida, publicat en la revista OCU Compra Mestra del mes de març i elaborat a partir de qüestions bàsiques com l’educació, la sanitat, l’ocupació, la cultura, la mobilitat o la contaminació, està liderat per Vigo, Saragossa i Bilbao, seguides de Valladolid i Còrdova.
Les valoracions de València i Alacant les situen en la mitjana de l’estudi. La ciutat del Túria destaca per a bé en aspectes com la contaminació i el medi ambient, el cost de la vida, el mercat immobiliari, així com l’ocupació i el mercat laboral. De fet, és una de les ciutats més interessants des del punt de vista de l’economia domèstica, segons les valoracions dels seus veïns. Alacant, no obstant això, no destaca positivament en cap aspecte i té la pitjor avaluació de l’enquesta en neteja i gestió de recursos.
Entre les ciutats amb pitjors resultats destaquen Madrid i Barcelona. Les dues urbs més poblades comparteixen males valoracions en cost de la vida, mercat immobiliari, neteja i contaminació i medi ambient, entre altres aspectes. Madrid obté a més avaluacions per davall de la mitjana en educació i serveis de salut; mentre que Barcelona suspén en seguretat. Totes dues urbs només superen la valoració mitjana en ocupació i mercat laboral, així com en cultura, esport i oci.
En definitiva, OCU considera que, si bé la pressió sobre els recursos sanitaris ha tingut molt de pes enguany en les valoracions dels ciutadans, l’enquesta permet conéixer quins apartats concrets necessiten una atenció prioritària, bé perquè no continuen degradant-se, bé per a millorar una situació que ja no era bona abans que tot començara.