El Dia Internacional dels Treballadors o Dia del Treball se celebra cada 1 maig. L’objectiu és commemorar a nivell mundial el moviment obrer i la força laboral, com a moviment reivindicatiu de diferents causes relacionades amb el treball.
Fa poc més de cent anys, les fàbriques eren centres de treball en els quals treballaven per igual homes, dones, ancians i xiquets, amb jornades de més de 12 hores diàries. Aquesta extenuant jornada laboral no donava opció a les persones de recuperar-se, descansar ni gaudir de temps d’oci.
Molt van haver de lluitar els treballadors durant anys per a aconseguir establir la jornada laboral de huit hores, fins i tot a costa de les seues pròpies vides. Actualment, el Dia dels Treballadors s’ha convertit en una efemèride festiva, però cal no oblidar que aquesta data ret homenatge a aquells que van lluitar per una vida digna per a tots els treballadors i treballadores.
Els orígens del Dia Internacional dels Treballadors es remunten a l’any 1886, als Estats Units.En aqueixa època els treballadors van iniciar una lluita per a reduir la jornada laboral a 8 hores. L’únic límit que existia era el no fer treballar a una persona més de 18 hores sense causa justificada i la conseqüència era una multa de 25 dòlars.
El sindicat majoritari va iniciar una vaga ,a partir de l’1 de maig de 1886. A Chicago, els enfrontaments entre la policia i els treballadors van ser especialment durs i sagnants.
Després de diversos dies de vaga, el 4 de maig es va convocar una concentració en la plaça de *Haymarket, amb una tensió creixent. Aquest dia un artefacte va explotar en la plaça, resultant mort un policia. Va haver-hi molts detinguts, dels quals cinc d’ells van ser condemnats a la forca: tres periodistes, un tipògraf i un fuster. Se’ls coneix com “els màrtirs de Chicago”.
Per això, en honor a la lluita per la jornada laboral de 8 hores i en memòria dels treballadors de Haymarket, l’1 de maig se celebra el Dia Internacional dels Treballadors.
Discurs President de la Generalitat Valenciana
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha destacat aquest dissabte que la creació de llocs de treball constitueix “la pedra angular de la recuperació” i l’objectiu del Consell és traduir les inversions europees en 90.000 llocs de treball en els pròxims tres anys.
En un missatge institucional amb motiu del Primer de Maig, Dia del Treball, el president ha afirmat que l’arribada dels fons suposa “una oportunitat inèdita” que marcarà un abans i un després, i que començarà a produir-se després de l’estiu, informen fonts de la Generalitat.
Igual que el “New Deal” va permetre dinamitzar l’ocupació, els fons procedents de la Unió Europea contribuiran a crear treball en el que Puig ha considerat com la nova revolució industrial verd.
El canvi de model productiu cap a un més sostenible, a més de contribuir a salvar el planeta, permetrà aprofitar la transició energètica, la digitalització i la nova indústria per a crear més ocupació.
Durant la seua intervenció, el president ha recordat que el treball ha estat en el centre d’una emergència sanitària que estem superant gràcies a la vacunació i a “l’enorme responsabilitat de la societat”, i ha destacat la labor de les treballadores i els treballadors essencials que van evitar el col·lapse en el pitjor moment de la pandèmia.
Així mateix s’ha referit als treballadors dels sectors que han hagut de parar la seua activitat per a salvar “milers de vides”, i els ha qualificats de “imprescindibles”.
D’altra banda, Puig ha incidit en la necessitat que el progrés “supere identitarismes i lluites parcials per a abraçar a la immensa majoria de la societat”, un progrés que ha de “reivindicar l’orgull obrer, l’orgull de la classe treballadora que cada matí ix de casa per a contribuir, amb el seu esforç i la seua professionalitat, a millorar el nostre país”.
El president ha afirmat: “No hi ha patriotisme més gran que una pàtria obrera que no reclama himnes ni banderes sinó drets i oportunitats”, i ha destacat la necessitat de continuar reivindicant més drets laborals que impedisquen precarietat i abusos, més oportunitats per a aconseguir treball, un millor treball, i més suport als aturats que necessiten ajuda.
Sobre aquest últim punt, Puig ha recordat que, a més del suport estatal dels ERTO, la Generalitat ha complementat el pagament de les quotes de la Seguretat Social de més de 180.000 treballadors, i ha donat una ajuda directa a 48.000 treballadors en ERTO i a 26.000 autònoms afectats pel tancament dels seus negocis.
Finalment, ha garantit que la Generalitat continuarà amb la seua obligació no sols de limitar la destrucció de llocs de treball, sinó també de propiciar la seua creació, així com de protegir aquelles persones que encara no tenen una ocupació.
“Estem en deute amb les treballadores i els treballadors essencials, imprescindibles i en el cor del progrés”, ha conclòs.
.