“Els meus precoços escarcejos i coquetejos amb el món de l’art es van succeir fa ja quasi quatre dècades, allà pels anys huitanta.

Concretament record que tenia uns cinc o sis anys quan vaig començar a observar a la meua àvia pintar els seus olis i vaig sentir l’impuls i la necessitat de poder arribar a pintar algun dia com ella.

Un impuls tan constant, intens i persistent que em va acompanyar fins al punt de fer-me major i continuar mantenint-la en el meu record hui dia com la meua mentora i la meua gran còmplice artística.

Cada dia en el meu estudi pinte i dibuixe al costat d’una fotografia que tinc de la meua iaia i al costat de molts dels pinzells, llibres, carbonets i maletins que em va regalar i que han viatjat amb mi de Galícia a València.

Els anys que vaig poder viure al seu costat i sentir-la a prop, vaig aprendre tot el que vaig poder d’ella, sobretot a observar les obres d’art amb deteniment, respecte i sensibilitat i a escoltar els seus valuosos consells sobre l’art i la vida.

Sé que a ella li haguera encantat ser una pintora reconeguda però en aquells dies es va conformar amb gaudir de la inesborrable olor dels seus olis i pintar per a regalar les seues obres a la seua família i sers estimats.

Tinc grats i valuosos recursos al seu costat ja que si jo hui he aconseguit arribar a aquest punt de la meua vida dedicant-me en exclusivitat a l’art, és gràcies a l’amor, l’afecte, la força i determinació que vaig sentir sempre per part d’ella.

D’alguna manera, la meua trajectòria i la meua carrera artística seran sempre un homenatge constant a ella, ja que va ser l’única persona de la meua família que des del principi va confiar plenament en mi i va creure incondicionalment en el meu talent per a dibuixar i pintar per a poder algun dia, dedicar-me algun dia professionalment al món de l’art.

En el seu record i memòria, hui dedique moltes de les meues obres, col·leccions i projectes, com a agraïment a una dona tímida, sensible i especial.

Manuela, o *Chicha, com tots la coneixien en el seu Marín natal, era una dona molt quina, però d’una bellesa i una personalitat màgica, que va aconseguir despertar en mi l’amor i la passió per l’art i que malgrat tot el que succeïa al meu voltant, sempre em va animar a continuar avant dedicant-me en cos i ànima al que més m’agradava fer, que no era una altra cosa més que somiar, crear i pintar.

Estic completament segur que allà on estiga descansant, cada dia estarà una mica més orgullosa del meu esforç, la meua superació personal, cadascun dels meus assoliments, la meua impulsiva constància, la meua valentia enfront de la vida i la meua autoexigent determinació davant qualsevol repte o desafiament.

A punt de complir els quaranta-tres anys, ara com ara soc artista, retratista professional, comissari d’exposicions i mentor de més d’un centenar de futurs i futures ànimes creadores.

Homes i dones, xiquetes i xiquets, com el meu jove artista Hugo Talens, que representa a molts dels xiquets que cada dia em diuen que de majors volen arribar a ser artistes com jo i que afortunadament compten des de molt xicotets amb el suport incondicional i absolut dels seus pares.

Sense cap dubte, per a tots aqueixos pares i mares de tots aqueixos joves i xicotets artistes, dedique aquestes línies i aquest article, perquè no us podeu imaginar el que per a un xiquet suposa el sentir-se recolzat en una cosa tan bonica i important com és l’art, l’esport, la dansa, la música, la moda, etc.

Hugo Talens, no sols posseeix el talent i la sensibilitat innata d’un potencial i futur artista, sinó que representa a un enorme nombre de xiquets i generacions que com jo, van somiar un dia a convertir-se en un vertader artista.

Secundem sempre i des de molt xicotets, a tots els xiquets, a tots els vostres fills, en el seu art, els seus talents i la seua immensa sensibilitat.

L’art és un món molt complicat en el qual molt pocs triats aconsegueixen despuntar i eixir a flotació, però també és un dels mons més bells als quals podem pertànyer per a sentir-nos plenament feliços i deixar la nostra pròpia empremta”.

Paco Seoane
Imprimir article
Comenta aquesta notícia