El 82% de dones africanes i afrodescendents a Espanya pateix discriminació en l’àmbit laboral. Així ho revela una investigació de l’Organització No Governamental Moviment per la Pau (MPDL).

L’informe s’ha presentat en el marc del Dia Internacional de la Dona Afrodescendent. Aquest informe evidència la “urgent necessitat” de recollir dades desagregades per sexe i ètnia, que visibilitzen les diverses formes de racisme que pateixen aquestes persones.

“Dones africanes i afrodescendents a Espanya: anàlisi dels factors de discriminació en l’accés a la salut, l’educació, l’ocupació, l’habitatge i els serveis socials” és el primer que es realitza sobre les múltiples formes de discriminació que pateixen a Espanya i revela resultats preocupants sobre la situació de drets humans d’aquest grup de dones.

Finançat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, recull les experiències de discriminació de 320 dones de 38 nacionalitats que resideixen en 19 ciutats espanyoles i els testimoniatges de 74 persones funcionàries de l’Administració Pública relacionades amb el sector de la intervenció social.

Des de 1992, cada 25 de juliol es commemora el treball que realitzen dones d’ascendència africana en la lluita contra la discriminació racial, el sexisme, la pobresa i la marginació.

Segons indica l’estudi, la discriminació racial al qual fa front aquest grup de dones es manifesta majoritàriament en l’àmbit laboral.

Així, el 82% de les enquestades considera que el racisme estructural constitueix una barrera en l’accés al mercat de treball en condicions d’igualtat.

Així mateix, un 74% estima que el seu color de pell no sols limita la seua capacitat de trobar una ocupació sinó també d’accedir a llocs de responsabilitat professional.

A això se sumen el racisme i els estereotips que es fan presents en els àmbits de l’educació, els serveis socials, la salut i l’habitatge.

Les enquestes reflecteixen que quan pretenen llogar un habitatge, en el 60% dels casos afronten abusos contractuals com la pujada sobtada del preu o la sol·licitud de fins a un any de fiança.

A pesar que la situació de discriminació d’aquest col·lectiu ha empitjorat amb la crisi de la COVID-19, la meitat de les persones funcionàries de l’àmbit social que van participar en l’estudi no té formació específica en matèria de racisme i xenofòbia que els permeta oferir un servei concorde a una societat multicultural.

Un 31% de les treballadores de serveis socials tampoc aplica una metodologia transversal de gènere i raça a l’hora d’intervindre amb dones africanes i afrodescendents.

“Aquesta realitat no sols obstaculitza l’eficàcia de les atencions socials amb dones racialment diverses, sinó que a més legitima la reproducció de dinàmiques discriminatòries dins de les pròpies institucions públiques”, sentència l’informe.

Els resultats de la investigació evidencien la necessitat, des de les Administracions Públiques, de recollir dades desglossades per ètnia o raça que permeten dissenyar polítiques des d’una perspectiva ètnic-racial, a més de la perspectiva de gènere.

Així mateix, conclou que “les polítiques sobre les quals les dones d’ascendència africana no són consultades i no tenen un impacte significatiu en les seues vides, i fins i tot poden empitjorar la seua situació de vulnerabilitat”.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia