Cada any, el dia 11 d’agost, Bétera viu “L’entrada de la murta“, popularment coneguda com “L’entrà la Murta”, com un esdeveniment que anuncia que les Festes Majors del nostre municipi ja han arribat. Doncs, és el dia d’abans de la presentació oficial dels màxims representants de la festa del present exercici.
Normalment, els Majorals acompanyats per carros de cavalls omplin de color i olor els carrers de la població en una cercavila pel poble.
Com sol ser costum, multitud de persones es concentren a les portes de l’hort de les Alfàbegues amb ganes que comencen les festes.
Acompanyant els majorals van les quatre obreres les quals, vestides d’hortolanes, van repartint pètals entre els assistents. La xaranga i la colla de tabal i dolçaina són les formacions encarregades de posar la banda sonora a aquest acte que anuncia que les festes majors de la localitat ja estan ací.
Cal dir que aquest esdeveniment, de tradició molt arrelada a les festes patronals dels pobles, s’havia perdut en el llarg del temps. No obstant, en l’any 1995 es va tornar a recuperar. Des d’aquest citat any, es va celebrant. En un primer moment, l’inici era des del Castell però des de fa uns anys el seu tret d’eixida és des de l’hort de les Alfàbegues.
En els últims anys, la Colla de Tabal i Dolçaina “Xe que burrà” han sigut els encarregats d’obrir la cercavila i la Xaranga “Xe que Bo” era qui la tancava.
Habitualment, les Obreres i Majorals solen anar aquest dia a dinar a El Palmar i fer el tradicional passeig en barca, a més de fer-se unes boniques fotos, vestits d’hortolans.
Segons els escrits, aquesta tradició es duia a terme en alguns pobles valencians i especialment a les processons de València com el Corpus Christi i Mare de Déu dels Desemparats (en aquestes últimes data de l’any 1094), on des d’un seguici de carros guarnits de flors i garlandes es llançaven branques de murta pel carrer, davant d’una comitiva religiosa o profana. Sovint també hi anaven comparses de cantors i guitarristes. Aquest costum va inspirar una popular composició musical de Salvador Giner i Vidal, qui també compta amb un carrer amb el seu nom a Bétera.