Rebeca Rubiano és, hui en dia, l’única dona que forma part de la Colla de Campaners de Bétera. Encara que també hi ha hagut una altra dona membre d’aquesta associació, Rebeca torna a ser l’única i la primera en voler formar part de la citada colla del nostre municipi.
Segons ens conta en l’entrevista que podreu veure a continuació en el vídeo adjunt, coneix a Nacho Sánchez, President de la Colla de Campaners de Bétera, des de fa molts anys i són molts amics. En aquest sentit, el que va començar com una broma en la qual ella sempre li deia… “Algun dia pujaré al campanar a tocar”, finalment es va convertir en una realitat.
Rebeca ens explica que, en l’actualitat, hi ha diverses dones campaneres en altres municipis, com potser la campanera del Micalet. A més a més, ens fa saber que durant el segle XX també hi havia una dona a Jérica que es dedicava a aquest ofici. Es tracta de Vicenta Mompó i Aliaga, coneguda com “La campanera de Xèrica”.
D’altra banda, aquesta jove també ens confessa com està sent aquesta etapa de pandèmia per a ella. Doncs, Rebeca és sanitària i treballa moltes hores i dies seguits i, de vegades, li resulta complicat compaginar la seua professió amb la seua labor dins de la colla. Així mateix, emocionada ens comenta també en l’àmbit professional la situació viscuda en aquests moments i ens fa saber que, encara que no va poder estar eixe dia dalt el campanar, està molt agraïda a l’homenatge que els seus companys de la colla van realitzar per a les persones afectades per la Covid-19.
Amb un to més animat, ens explica que sí que va poder estar en l’acte de la inauguració de les llums de la torre campanar de l’església de la Puríssima, acció que hi ha sigut molt important per a tota la colla.
Rebeca forma part de la colla des de l’any 2016 i pretén estar en ella durant molts més anys, ja que indica que es troba molt a gust i li agrada molt el treball que, des d’aquesta associació, es du a terme per a conéixer el nostre patrimoni campaner. En aquesta mateixa línia, menciona la bona acollida de les visites guiades per part de la població, la qual cosa és per a ells la millor recompensa per la seua labor de recuperació del citat patrimoni.
Si voleu saber més sobre ella, ací teniu el vídeo amb la seua entrevista: