Com ja hem comentat en altres publicacions, la matinada del 14 al 15 d’agost, així com durant tot el 16 d’agost, el cant d’estil cobra vital importància dins les nostres festes. Cal mencionar que el cant valencià d’estil engloba les “Albaes”, “l’u i dos”, “l’u”, “l’u i dotze” i, finalment, les “Riberenques”.

Tal dia com hui, Sant Roc, se sol celebrar a Bétera el tradicional retaule.

Els instruments utilitzats per a l’ocasió són la trompeta, el trombó, el clarinet, dos guitarres i un guitarró.

D’altra banda, des de l’any 2001, el dia 14 després de la “dansà” comença la nit de la ‘Cantà’. Així, durant la matinada del 14 al 15 d’agost es canten només les “Albaes”. Per a aquesta modalitat es fa ús de la dolçaina i el tabal com a introducció i seguidament dues persones actuen a capella. Aquest canvi de dia va quedar plasmat a l’Ordenança municipal Reguladora de les Festes Tradicionales de les Alfàbegues.

Així, al voltant de les 00.00 hores de la matinada del 15 d’agost totes les veïnes i veïns que s’han acostat a veure la Dansà, la qual comença en la plaça del Sol i finalitza en la plaça del Mercat, tenen l’oportunitat de gaudir dels versos que els versadors i cantadors canten davant l’església de la Puríssima a la Mare de Déu d’Agost. Seguidament, se li canta al retor d’aquesta església en la Casa Abadia.

Des d’ací, els versadors i cantadors, acompanyants per alguns membres de la Colla Xe que Burrà (habitualment) es dirigeixen cap a les cases dels Majorals i les Obreres per a cantar-los.

Els versos dels versadors i cantadors de la nit de la cantà i el dels dies del retaule són versos més estrictament lligats a la família i les parelles de les Obreres i Majorals. No obstant això no significa que en alguns casos combinen també les anècdotes, per poder quadrar millor els versos segons la informació que els versadors tinguen.

Com a informació interessant, cal indicar que la paraula “retaule” fa referència al fet que abans s’entaulava d’una cantà a una altra sense parar (de 12 a 12).

I és que antigament la “cantà” del 15 d’agost era per a la Mare de Déu i la del 16 per als clavaris de Sant Roc (ara ja no hi ha clavaris d’aquest).

També cal recordar que a les 00.00 hores de cada 15 cap al 16 d’agost, té lloc l’Ave Maria a l’església de la Puríssima, finalitzant amb el cant d’Albàes a l’Ajuntament del municipi. Posteriorment, a la 01.00 hores del 16 d’agost, té lloc la tradicional cordà.

En aquests actes han cantat figures representatives del cant d’estil. Com cada any, hui tornem a mencionar a algunes de les citades figures com a una representació de totes elles.

En aquest sentit, entre altres, cal recordar a Vicent Izquierdo Fuster ‘Naiet‘. A 1970 “Naiet” va debutar com cantador i versador de les Festes d’agost de Bétera i en 1977 aparegué cantant “Albaes‘ a Ia pel·lícula ‘Cañas y barro“, inspirada en el Ilibre de l’escriptor Vicente Blasco Ibáñez.

A l’edat aproximada de dihuit anys, va començar a cantar i a aprendre aquest art al costat de Joan Casanoves “Xiquet de Bétera“, veu molt representativa per al cant d’estil del Camp del Túria al segle XX al voltant dels anys 30-40.
En l’actualitat també sol participar Xavier Benedito Casanoves, conegut artísticament com a “Xavier de Bétera”. Ell ha seguit la trajectòria del seu avantpassat Joan Casanoves (el pare del seu iaio matern era germà d’aquest) i molts el consideren com la nova revelació d’aquest cant. No obstant, ell sempre sol comentar que no és per a tant i que simplement ha tingut la sort de conèixer a persones que han cantat amb el seu familiar i ells l’han pogut ensenyar la seua forma d’interpretar aquest gènere.

Cal no oblidar altres cantaors com la reconeguda Marisé de Montolivet, Carmen Martínez Romero, Lourdes Morelló, Toni Martínez, “Nelo el cego” o “Rampe”, que també solen participar en aquests actes entre altres cantaors.

El paper del versador també juga un paper molt important en aquests esdeveniment. Per aquest motiu, també mencionem a un dels versadors habituals en l’actualitat com és Boro. D’altra banda cal fer-li un reconeixement especial a Vicente Asensi Eixea (karoli), el iaio de la 2ª Obrera Fadrina actual Paula Ruiz i Asensi.

A aquest veí de Bétera, ja desaparegut, era un amant de les nostres festes. A banda d’haver sigut Majoral unes quantes vegades, també era versador. A més, també va fer de guia o llister a la cantà i el retaule. Aquesta última funció també la ha dut a terme, alguns anys, la seua filla Inma. A més a més, també va escriure llibrets de Falles.

Una altra persona que també ha fet de guia o llister ha sigut Noelia Zaragozá.

En definitiva, aquests actes són molt emocionants per a les Obreres, Majorals i les seues famílies. Per aquest motiu, us oferim un vídeo recopilatori amb fragments de “La Cantà” de l’any 2018 i 2019 i “El retaule” de 2018.