Al llarg de la història de les nostres Festes d’Agost, hi ha molt a contar.

Les festes han anat evolucionant i variant segons l’època i, en aquest sentit, sempre hi ha alguns detalls a recordar. Però, a més a més, de vegades a les nostres Obreres i Majorals els han ocorregut alguns fets que també cal mencionar com a anècdotes o curiositats.

Durant aquestes últimes setmanes, hem anat recopilant algunes d’aquestes curiositats o anècdotes que diferents veïnes i veïns ens han anat proporcionant. Nosaltres també hem trobat alguna informació per a mencionar.

No obstant, aquestes anotacions només són una xicoteta representació de totes aquelles que han pogut ocórrer al llarg de la història. Segur que hi ha moltíssimes més que alguns de vosaltres també recordareu.

Apunts sobre l’evolució de la nostra festa

En aquest sentit, cal indicar que en l’any 1926 les nostres Festes ja van començar a ser populars fora del nostre territori si ens basem en un vídeo que s’ha compartit en diverses ocasions per les Xarxes Socials dels nostres veïns i veïnes. Sembla que eixe any, un antropòleg americà va anar a la Cartoixa de Porta Coeli a fer exercicis espirituals. Al sentir parlar de les Festes d’Agost de Bétera, va interessar-se per a aquestes i va baixar a conéixer-les. Així, va gravar un vídeo amb l’Ofrena de les Alfàbegues i balls de Torrent.

Ja en aquest vídeo podem observar i comparar l’evolució de les nostres Festes fins a l’actualitat. Per exemple, l’Obrera Fadrina no anava agafada del braç del seu acompanyant, el qual tampoc anava vestit amb brusa de flors sinó amb jupetí. Tampoc es duia ombrel·la i l’Obrera i el Majoral caminaven a un ritme més accelerat entre la gent.

La grandària de les alfàbegues grans també ha variat, sent ara de més grans dimensions.

Segons hem pogut veure en algunes imatges antigues, les ombrel·les van introduir-se a finals dels anys 40 del segle passat. Les veïnes i veïens acudien a la cercavila amb paraigües i, a poc a poc, les obreres també, per poder cobrir-se del Sol. Al llarg del temps, les ombrel·les de les Obreres s’anirien dissenyant a to amb la indumentària d’ella i els veïns i veïnes portarien barrets de palla per a cobrir-se.

Antigament, també va haver-hi més de quatre Obreres en algunes ocasions, potser perquè eixien voluntàries.

Una altra curiositat que cal comentar són les Festes de Carrer, les quals fins a la dècada dels anys huitanta de segle XX es celebraven durant aquests mateixos dies. Les veïnes i veïns organitzaven les seues activitats: disfresses, sopars, carrers pintats…

Aquesta informació la podeu trobar també amb més detall al llibret de Festes de l’any 2013, amb informació i imatges proporcionades per la nostra veïna Pilar Sancho, a la nostra redactora Carmen Sorlí i Contreras.

Així mateix, la veïna Amparo Villena i Leal ens ha enviat les següents imatges de l’any 1956.

Segons ens indica, les Obreres solteres van ser Amparo Leal i Fuster i Conchin Campos i Baudés i les Obreres casades Rosario Salvador Asensi i Natividad Martinez i Aloy.

Curiositats i anècdotes

Després d’aquestes anotacions, mencionarem algunes curiositats i anècdotes proporcionades per les nostres Obreres i Majorals i també sostretes del nostre arxiu.

En primer lloc, comentarem algunes anècdotes que la nostra gran col·laboradora de diferents especials de Festes Virtuals, tant d’enguany com de l’any passat, ens ha donat a conéixer. Parlem de Noelia Zaragozá i Palau.

Noelia ens conta que quan ella va ser Obrera Fadrina, en el sopar de la Piscina, li va donar per plorar d’emoció i nerviosisme. Durant les setmanes abans va estar molt ocupada entre els estudis i els preparatius de la Festa que, quan va arribar l’hora de la seua recollida de casa per a anar en cercavila per les altres Obreres i dirigir-se cap a la piscina va esclatar a plorar. Sembla que va ser perquè al veure que ja hi havia arribat el seu moment i havia pogut complir amb tot, el seu cos va reaccionar així.

De fet, els seus majorals van haver d’anar a recollir a les altres Obreres primer. Mentrestant, es va prendre unes quantes til·les i després va arribar tan tranquil·la al sopar que “semblava que anava en un núvol”, ens comenta.

A continuació, podeu veure imatges d’eixe dia.

Però ací no acaben les anècdotes de Noelia. El dia 15 va haver de canviar-se en meitat de la Rodà les seues sabates d’Obrera i ficar-se espardenyes perquè tenia els talons en carn viva d’unes sabates de dies anteriors. En el centre de salut van curar-li els talons i li van ficar unes gases que feien tope, però a les sabates d’Obrera li estrenyia massa i li feia mal. Primer no volia canviar-se les sabates perquè no volia donar la nota, però després la insistència de la seua família al veure que a penes podia caminar va canviar-se-les.

L’odissea va continuar eixe dia per a Noelia quan, en arribar al carrer Colón davant la perruqueria de Tere la Figuera (tia de la cunyada de Noelia) el seu germà Miguel qui era sombriller de Noelia va entrar dins per a esmorzar un bon entrepà. Noelia es va quedar per uns moments sense sombriller i Vicent “El de la llet” home de Tere (també Majoral eixe any) va haver de fer la funció de sombriller durant uns minuts. Precisament, en eixe període, els veïns i veïnes van demanar-los més d’una “volteta” i a les fotografies va quedar immortalitzat.

D’altra banda, sense eixir d’aquesta família, cal recordar que dues bodes van celebrar en festes. Així, la mare de Noelia i el seu pare es van casar un 18 d’agost quan el seu pare era Majoral.

 

Dècades més tard, la filla de Salvador i Amparo i germana de Noelia (Sofía) es casaria el 22 d’agost de 1996, any que hi havia sigut Obrera Fadrina, després d’entregar-li la bolleta a la seua cunyada Maria. Sofía es va casar vestida d’Obrera i el seu home José Manuel de Majoral.

 

Una altra curiositat que podem comentar, canviant de família, és l’any de  Carmen Carretero i Amparo Clavel. Aquest any va ploure i, mentre esperaven un poc que la pluja minvara, va aparéixer el jugador del València C.F. d’aquell moment Amadeo Carboni. Aquest havia vingut a gaudir de les festes de primera mà.

Isabel Fuentes i Natalia Gildesola (Tali), Obreres en l’any 2011, van ser les primeres obreres a eixir a tirar coets en la prova de Coets de Sant Antoni.

 

Mireia Picher Bes va ser obrera fadrina en 2018, just 40 anys després que la seua mare també hi haguera sigut Obrera Fadrina.

Cal apuntar que, el germà de Mireia (el seu sombriller), és per primera vegada Majoral i li ha tocat viure una etapa complicada, la qual també passarà a la nostra història de Festes. Doncs, Joan anava a ser majoral en l’any 2020 però la pandèmia ho ha impedit i, de moment, és Majoral en funcions al costat de la seua colla de Majorals i Obreres fins que puguen celebrar la festa com cal.

A la vegada, Joan és Majoral al costat del seu oncle Vicent Bes, un dels majorals més veterans. Com a anècdota, el primer any que va ser Majoral (1997) va tocar la loteria. Aquest any, també va ser Majoral amb ell per primera vegada Rafa Boví, un dels altres majorals que més anys ha sigut Majoral.

Parlant de Majorals amb veterania, tant Capone com Nel, van estar presents en l’acte d’aprovació de l’Ordenança Municipal Reguladora de les Festes Tradicionals de “les Alfàbegues”, publicada en l’any 2001. A través d’aquesta normativa es va limitar, el nombre d’Obreres i l’edat estipulada, entre d’altres. Mitjançant aquests estatuts també es canviaria la data de la “Nit de la Cantà”, passant de la matinada del 14 al 15 d’agost en lloc de la del 15 al 16 d’agost.

Altres curiositats que podem comentar és que l’any 2013 Maria Guerrero seria Obrera Fadrina i el seu germà Carles Majoral, sent “sombriller” el seu cosí Lluís. La història seria similar l’any 2018, quan la seua cosina Júlia Garrido seria Obrera Fadrina amb el seu germà Lluís i el sombriller en aquesta ocasió seria Carles (germà de Maria i cosí de Júlia i Lluís).

Qui també va gaudir de la festa amb el seu germà Carles va ser Mireia Fuentes en l’any 2019.

Aquestes són algunes anècdotes i curiositats, però com hem dit abans segur que hi ha moltes més.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia