Fa uns mesos ens deia adeu un dels veïns més coneguts i estimats al poble de Bétera. La seua energia i bon humor contagiava a totes aquelles persones que estaven al seu costat.
Com la gran majoria de la població de Bétera sap, Pepe Sandiego va ser, és i serà un gran referent per al Món de l’esport a la nostra localitat, especialment del Tenis i Pàdel. Al voltant de la dècada dels anys 80/90 del segle XX va començar la seua gran trajectòria, ensenyant durant 40 anys tot el que ell sabia sobre aquestes disciplines esportives i transmetent la seua alegria i positivisme a diverses generacions (pares, fills i nets). I és que és difícil no imaginar-se a Pepe, a banda d’amb una raqueta a la mà i vestit d’esport, amb un gran somriure al rostre.
El seu humor va acompanyar-lo fins a l’últim moment i va proporcionar als seus companys del poliesportiu una altra visió de veure la vida.
Per tot allò que representava Pepe, abans que faltara, l’Ajuntament de Bétera va col·locar una placa commemorativa amb el nom de Pepe Sandiego en les pistes de Pàdel i Tenis del Poliesportiu Municipal de Bétera.
Aquesta petició d’Alberto Barona Rodríguez, entrenador de Tenis de l’escola de Bétera, va fer-se realitat el passat dissabte 17 d’abril, quan el Consistori de Bétera feia un xicotet acte per al descobriment de la mencionada placa commemorativa amb la presència dels seus fills.
Mireu si Pepe era icònic que, en l’última cavalcada fallera que es va celebrar abans de la pandèmia, un jove de Bétera va disfressar-se de “Pepe Sandiego” amb jupetí esportiu, camiseta esportiva i pantaló curt. Per descomptat, la raqueta tampoc faltava en la indumentària de la disfressa.
Així ens ho conta la seua dona (Rosa Contreras), fills (Sergio i Borja) i nora (Ana) com a anècdota, mentre conversem amb ells sobre Pepe. I és que Betera.com ha volgut també fer-li un xicotet homenatge a Pepe Sandiego en aquesta programació especial de Festes Virtuals, per eixa faceta també artística que ell tenia i amb la qual tants bons moments va brindar-li a les veïnes i veïns de Bétera. Doncs, Pepe compaginava l’esport amb la seua afició per la música.
Segurament, alguns encara recorden a Pepe dalt l’escenari de les Festes d’Agost de Bétera o del sopar del càncer cantant grans temes del rock dels anys 60 i 70 del segle XX i fent riure a tots els allí presents contant acudits i dient aquella frase mítica seua: “I ma mare està en casa”.
Segons ens conta la seua dona, tot va sorgir a principis dels anys 90 quan Javi Pinyola va muntar el primer Karaoke a Bétera en el seu restaurant “Tráiler“. A Pepe sembla que li va picar el cuquet i, amb un cassete que la seua dona Rosa li va regalar de Bruno Lomas, va aficionar-se moltíssim a cantar. Al principi cantava temes de la seua época com Bruno Lomas, però en els últims anys cantava moltes ranxeres de l’estil d’Alejandro Fernández i també li encantava Raphael. Una altra passió que ens comenta la seua dona, la qual no coneix massa gent, era la poesia de Federico García Lorca.
“Pepe es bolcava al 100% en tot allò que li agradava, com per exemple el tenis i la música. De fet, per als campionats de Tenis es preparava les ordres del joc i per al cant va anar també a què li donara unes classes Enedina Lloris (soprà valenciana)”, ens explica Rosa.
“S’ho va treballar moltíssim i va actuar en diverses ocasions en les Festes de Bétera, però a més va tindre una época que de la mà de ‘Espectáculos Benavent’ hi havia nits que actuava en tres llocs diferentes quan estava el boom de realitzar nit de varietats en les festes dels pobles”, afegeix Rosa.
Pepe també va estar amb Producciones Emilio Tani, combinant humor i música. Posteriorment, també actuava en el Karaoke de “Los Arcos” i, finalment, en “Noches de Ronda”. La Pandèmia va provocar que no actuara tant, però fins al final pràcticament Pepe va estar donant-ho tot dalt l’escenari.
“A casa es preparava i estudiava uns papers. A més, tenia un cassette amb acudits de molta gent diferent i ell feia un compendi d’aquests acudits”, detalla Borja.
“Sembla una ximpleria però aquesta preparació necessita temps i ell emprava moltes hores”, prossegueix Borja.
Pepe, ha tingut una família que sempre li ha mostrat el seu suport i l’ha acompanyat sempre que ha pogut a tots els llocs, tant en esdeveniments esportius com musicals i també l’ajudava en l’attrezzo i indumentària de les seues actuacions. “El primer record que tinc és en el karaoke de la gasolinera de Los Arcos. Jo era tant menut que m’adormia en les butaques. Després l’acompanyàvem a actuar a les poblacions i vam tindre l’oportunitat de conéixer molts pobles de la Comunitat Valenciana i de fer amics. Tinc molts bon records d’eixa etapa”, ens conta el seu fill major Sergio.
Però Pepe no només es bolcava en les seues aficions. “Era una persona molt humana i quan veia a algú que necessitava alguna cosa, abans quasi que li ho demanaren ja estava ajudant. Era una cosa innata en ell”, ens diu Borja. A més, també era molt respectuosa amb la gent major i adorava a la seua mare.
La seua nora Ana, qui també ens acompanya en la tertúlia, només té paraules boniques per a ell. “Duc onze anys amb Sergio i, des del principi m’ha fet sentir com una més de la família. Vaig tindre l’oportunitat de conéixer les seues aficions i de veure’l cantar i era una meravella com a persona en tots els seus àmbits”, comenta amb tendressa Ana. En aquest sentit, Ana destaca la gran fortalesa i el bon humor de Pepe en tot moment.
I és que com ella mateixa indica, Pepe Sandiego era un “ésser de llum” i així el recordarem sempre.