Tanqueu per uns moments els ulls i transporteu-se cap a l’ofrena de les alfàbegues del dia 15 d’agost. Tot seguit, intenteu imaginar-se aquest acte sense música.

Aquest mateix exercici el podem fer amb qualsevol altre esdeveniment festiu com una cavalcada, una cercavila o inclús una processó.

Creieu que és possible?

I és que qualsevol festa de carrer o acte festiu no seria el mateix sense les nostres bandes, xarangues o qualsevol classe d’agrupació musical. Aquestes formacions són, d’alguna manera, el component principal perquè es cree eixa atmosfera festiva dins dels esdeveniments d’aquest tipus.

Per aquest motiu, Betera.com també ha volgut tindre en compte la música dins la programació d’especials de les nostres Festes Virtuals. En aquest sentit, ens hem reunit amb un grup de músics amateurs del Centre Artístic Musical de Bétera (CAM) d’edats molt variades perquè ens conten les seues vivències dins la festa, així com en el citat centre artístic.

Els més veterans d’aquesta tertúlia van entrar a la banda fa 41 anys, quan a penes tenien uns 13 anys d’edat. Ha plogut molt des d’aquell moment i tots tenen moltes coses a contar de tot el que han viscut en la societat musical, ja que per a ells és com la seua segona família. Aquests veterans també han sigut testimoni de com ha anat evolucionat la festa, musicalment parlant, al llarg d’aquestes dècades.

Algunes veïnes i veïns igual encara recorden aquell barraconet que també muntava a la fira de l’Albereda el CAM. Segons ens comenten els més veterans, els quals també van estar al peu del canó en més d’una ocasió servint, els diners recaptats eren per als viatges que realitzava el centre, portant la seua música a llocs com la Selva Negra (Alemanya), Polònia o Brujas. De fet, alguns d’ells recorden que a Brujas van tocar “El Gato Montés“, just on es va signar el Tractat de Maastricht. Un altre dels viatges que també destaquen va ser el de París, tocant a Eurodisney “Amparito Roca” o “Paquito el chocolatero“. Durant aquests viatges s’impregnaven de cultura, feien intercanvis amb bandes dels altres països i també convivien i estrenyien llaços amb la resta de músics de Bétera i les seues famílies.

Així, també cal indicar que molts dels músics són pares i fills, germans o cosins i, entre ells també es crea una relació molt especial on comparteixen una afició en comú.

Un altre assumpte que destaquen és l’amistat que es crea. “Si tens un grup o colla d’amics a la banda, tot és molt més fàcil. Doncs, és cert que formar part del centre comporta certa responsabilitat perquè has de compaginar estudis o treball amb els assajos o concerts però, si tens un grupet d’amics, tot es fa més lleuger”, expliquen.

En aquesta mateixa línia, també ens destaquen que encara que els dies de Festa a Bétera són molt intensos, quan estàs en bona sintonia amb tots, es viuen moments molt bonics i emotius. “Comencen els assajos a finals de juny, principis de juliol… Després dels assajos et prens una cerveseta i estàs de xarreta amb amics de la banda i tot això ja desemboca en les Festes d’agost”, ens conten amb nostàlgia.

Els nostres tertulians ressalten l’evolució del dia 12 d’agost. Des de fa uns anys, la banda toca amb algun artista reconegut en l’àmbit nacional després de la presentació de les Obreres i Majorals. “Açò fa que molta gent vaja també a veure a la banda, tocant al costat d’un cantant afamat i a aquest acte l’enriqueix culturalment”, mencionen.

Un dels actes que posen en relleu és la processó de la vesprada del 15 d’agost. “És tradició que, els més majors que ja no venen de normal o aquells que estan vivint fora i només venen a l’agost, toquen en aquesta processó. És forma una banda molt gran eixe dia i és molt emotiu”, declaren.

“Per a mi és molt emotiu a les 08.00 hores del 15 d’agost reunir-se tots en l’Ajuntament, anar a recollir a les Obreres, arribar a l’hort de les alfàbegues i tocar València mentre ixen les Alfàbegues”, comenten també.

“Quan arribes al carrer les Alfàbegues i estàs tocant en la recta final de ‘La Rodà’ del 15 d’agost i veus tot el carrer ple de gent expectant, sents que estàs contribuint en la festa. És un moment d’explosió cap a fora, perquè el músic té l’oportunitat cada any d’estar en la cercavila vivint-ho des de dins i, d’alguna manera, és part important tots els anys d’eixa festa”, detallen amb molta emoció.

“Imagina’t un 15 d’agost sense música! Es quedaria tot molt desangelat!”, reiteren tots.

 

“No pots oblidar-te que, encara que siga de manera amateur, estàs fent un treball i has de ser responsable i donar-ho tot. Però en aquest cas és com qui està treballant en allò li agrada, perquè no et dolen les hores ni el cansat que pugues estar”, prossegueixen. “El dia 14 d’agost sempre ha sigut típic, quan eres més joves, anar a sopar amb els amics i gaudir de la revetla o discomòbil i, després, una dutxa i menjar alguna cosa i estar com una campana a lloc”, afegeix.

Tots els participants d’aquesta tertúlia, tant els més veterans com els més joves, coincideixen al 100% en un factor: “La societat musical propicia que s’establisca una relació d’amistat i complicitat entre músics d’edats molt diferents. Els més joves aprenen dels més majors i viceversa i es crea una espècie de simbiosis molt bonica culturalment que en altra classe d’espais o entitats no sol ocórrer. Tots s’esforcen com a professionals, joves i majors, i aporten el millor d’ells”.

Per totes aquestes raons que us hem donat, us tornem a fer el mateix plantejament que us féiem al principi però ara en forma de pregunta:

Realment us imagineu un acte com el 15 d’agost, una cercavila o una processó de les nostres festes sense músics?

Agraïments especials: Amparo, Mireia, Laura, Josep Vicent i Víctor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imprimir article
Comenta aquesta notícia