Els especialistes sanitaris recomanen una dieta rica en fruites i verdures i una bona hidratació, a més de la protecció solar, per als qui practiquen esports a l’estiu, sobretot a l’aire lliure. A més adverteixen que “realitzar esport a l’estiu a la platja sense haver practicat prèviament o sense tindre un bon to muscular pot produir-nos una sobrecàrrega en els tendons. Això ens pararà i ens tindrà uns dies amb dolors en els tendons i articulacions que s’hagen vist afectades”. Per a evitar aquest tipus de malaltia recomanen fer-lo de manera progressiva i amb supervisió d’un professional de l’activitat física, especialment les persones que tinguen problemes en articulacions
D’altra banda, val la pena tindre en compte el calçat utilitzat durant aquesta època ja que practicar-lo descalços és una pràctica habitual que, de no fer-ho de la manera correcta, pot comportar complicacions. “La principal diferència entre anar descalç i portar calçat és el risc de presentar lesions cutànies, com a ferides i rascades, i, sobretot, la de patir fractures en els dits dels peus en rebre contusions o entropessar amb objectes que no vegem, com a pedres, cadires o taules”, explica el Dr. López Valenciano.
A més del calçat, el tipus de sòl sobre el qual es realitza l’activitat és important tindre-ho en compte ja que, per exemple, l’arena blana sol ser molt inestable i pot obligar els nostres tendons i articulacions a realitzar un sobreesforç per a compensar. No obstant això, “l’arena dura no té el problema de la inestabilitat, però, encara que no ens adonem, estarem caminant per un terreny amb pendent lateral, la qual cosa sol produir tendinitis i sobrecàrregues musculars sobretot en els grups isquiotibials i en la fàscia lata”, conclou l’especialista.
Per a les persones que no solen realitzar activitat física habitualment, passejar o caminar a un bon ritme es podria considerar esport d’estiu, “perquè, encara que no siga molt exigent pot comportar problemes si realitzem més activitat de la recomanada. Cal tindre en compte, a més, que caminar per la arena suposa una despesa energètica major que caminar per terreny ferm. A això cal unir una major sol·licitació de les articulacions dels nostres membres inferiors, que han de compensar els desequilibris generats en caminar per terreny inestable”, detalla l’especialista.