No hi ha respectabilitat, quan el missatge que amaga l’equip de govern de l’ajuntament en el debat públic sobre el pacte de govern és la defensa de privilegis.

Amb la seua actitud, el que perpetuen és la desigualtat social i demostren una gran falta de solidaritat. El seu objectiu és intentar obviar els privilegis d’una minoria per a transmetre un relat victimari. Però el que es pretén és mantindre la classe, menyspreant l’esforç majoritari, que és una característica i un valor exclusiu predominant al poble i quasi en totes les seues urbanitzacions.

Això sol ser habitual en les dues urbanitzacions de l’alt standing. Porten molt de temps fent política, intentant enganyar l’opinió pública amb un discurs que narra el conte que paguen molt en impostos i reben poc, fins hi han intentat “independitzar-se de Bétera”. No obstant això, he de felicitar-los. S’ho han treballat molt bé i quan els ha arribat el moment, just en les eleccions del 2019, el resultat en les urnes els ha afavorit i unit a les ànsies de poder del PP i Cs, que tot siga dit, “han venut el seu poble a dues urbanitzacions per un plat de llentilles”. Han format un govern de coalició, legal i legítim, per descomptat, però antisocial i ens l’intenten vendre amb allò de “amb l’objectiu de liderar el progrés de Bétera i la seua regeneració democràtica. El bon govern dels seus ciutadans sense distincions de raça, credo, “renda o situació geogràfica”. Per favor, no ens tracten com a idiotes.

Quan les necessitats bàsiques del poble i de totes i cadascuna de les urbanitzacions estiguen cobertes: aigua potable, enllumenat públic, voreres, carreteres, neteja, seguretat, jardins, a continuació, seguirem amb infraestructures molt necessàries en el municipi, com, residència pública per a ancians/as, centre de dia públic, casa de la joventut, etc., etc. i una vegada complides, ja parlarem…

L’elecció de l’habitatge és lliure, cada família en funció dels seus recursos, gustos, necessitats, triarà la que millor s’adapte a les seues característiques. És clar que el lloc perfecte és quasi impossible. El que no es pot, ni es deu, és intentar acostar a la teua residència habitual, sobretot si has decidit viure en una urbanització, edificis públics, com les biblioteques, escoles, hospitals, ajuntament, estacions, llocs d’esbarjo, esportius, lúdics…

Això va en detriment del poble, li resta recursos i origina una crisi de l’espai públic és les seues dues dimensions: com a element ordenador i polivalent, com a lloc d’intercanvi i de vida col·lectiva i també com a element de continuïtat, d’expressió comunitària, d’identitat ciutadana.

Als pobles tradicionals, l’espai públic és el que dona identitat i caràcter al poble, el que permet reconéixer-lo i viure’l en els seus llocs urbans: naturals, culturals i patrimonials.

Deixen de prendre’ns el pèl, no intenten enganyar-nos amb declaracions buides, que ni vostés mateixos se les creuen, ni amb samarretes de disseny, rotondes coeteres o fires interminables. Dediquen-se a treballar per i per al poble i urbanitzacions, que hi ha coses més importants que fer en benefici dels seus habitants que també paguem impostos.

 

Artícle d’opinió enviat per Àngel Rivero Rivas, Ciutadà de Bétera
Imprimir article
Comenta aquesta notícia