El Dia Mundial del Cor se celebra cada any el 29 de setembre, i es fa des que l’any 2.000 la Federació Mundial del Cor, amb el suport de la Organització Mundial de la Salut (OMS) designara aquest dia, amb l’objectiu de conscienciar sobre les malalties cardiovasculars, la seua prevenció, control i tractament.

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en el món. Els infarts de miocardi i els accidents cervell vasculars es cobren més de 17 milions de vides a l’any. I s’estima que la xifra ascendirà a 23 milions per a l’any 2030.

Una gran proporció d’aquestes morts podria evitar-se amb una alimentació saludable que reduïsca el consum de sal, amb exercici físic i evitant el consum de tabac.

Hui dia som més conscients que mai de la importància de la salut i la dels nostres sers estimats. Per això aquest 2021 la campanya del Dia Mundial del Cor se centra en estar connectats amb el nostre propi cor per a mantindre’l sa, nodrir-lo i cuidar-lo, i usar el poder del digital per a connectar-se amb tots els cors del món, a tot arreu.

El lema del Dia Mundial del Cor per a 2021 és: “Utilitza el cor per a connectar-te“.

Existeixen moltes malalties o afeccions del cor, encara que les més comunes són:

  • Atac al cor o infart de miocardi: es caracteritza per l’estrenyiment dels vasos sanguinis encarregats de portar sang al cor.
  • Malalties cervell vasculars: és causada per un sagnat intracerebral o per un coàgul de sang depositat en el cervell.
  • Hipertensió: és la pressió arterial alta, i es tracta d’un dels majors riscos de patir un infart.
  • Angina de pit: és un tipus de dolor de pit provocat per la reducció del flux sanguini al cor.
  • Arrítmia: és una alteració del ritme cardíac.
  • Insuficiència cardíaca: succeeix quan el cor no és capaç de bombar la sang suficient per a cobrir les necessitats de l’organisme.

La OMS pretén convéncer a les persones a tot el món que es pot fer un canvi positiu i cuidar el teu cor i el dels teus sers estimats, amb un compromís per a la nostra salut.

El Incliva demostra la utilitat de la ressonància magnètica cardíaca en pacients amb infart agut de miocardi

Una altra basa fonamental per a lluitar contra les malalties cardiovasculars és la investigació. En aquest sentit, una investigació de l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva, de l’Hospital Clínic de València, demostra la utilitat d’un nou estudi de la funció cardíaca mitjançant ressonància magnètica cardíaca en determinats pacients que han patit un infart agut de miocardi.

L’estudi intenta esclarir en quins pacients la realització d’aquesta prova podria ser de més utilitat de manera precoç després de l’infart i analitza l’estratificació del risc a llarg termini i mitjançant estudis seqüencials amb ressonància magnètica cardíaca. “El nostre objectiu final és confirmar en quins pacients resulta útil realitzar la prova, quan realitzar-la, i quines accions es poden derivar després d’aquesta, com a canvis en el tractament que, en última instància, siguen capaces de millorar el pronòstic dels nostres malalts”, han explicat els investigadors.

Víctor Marcos -investigador del Grup d’Investigació Traslacional en Cardiopatia Isquèmica de Incliva, coordinat per Vicent Bodí, i membre de CIBERCV-, ha presentat recentment els resultats d’aquest estudi, realitzat en col·laboració amb investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, de l’Hospital *Clínic de Barcelona, del Grup Ascires i de la Universitat Politècnica de València.

“L’infart de miocardi es produeix per una falta de reg sanguini a una zona de miocardi, o múscul cardíac, a causa d’una obstrucció en la circulació de les artèries que transporten aquesta sang”, ha explicat Víctor Marcos. “A causa d’aquesta falta d’aportació sanguínia, el múscul cardíac pot afeblir-se i fins i tot formar una cicatriu, amb la qual cosa la funció de bomba del cor es veu compromesa en molts casos”.

Tal com ha exposat José Gavara (investigador del mateix grup especialitzat en ressonància magnètica i primer signant de l’estudi), “aquesta tècnica ens permet obtindre unes imatges molt precises i estudiar de forma molt fiable la funció cardíaca, així com detectar la zona amb cicatriu o necrosi”.

La investigació s’ha publicat en accés obert en l’últim número de la prestigiosa revista ‘Journal of Magnetic Resonance Imaging’, editada per la Societat Internacional per a la Ressonància Magnètica en Medicina.

La novetat del treball radica en el fet que la realització d’una ressonància magnètica cardíaca en aquests pacients, en qualsevol moment de la seua evolució, permet predir el risc d’esdeveniments adversos en un temps de seguiment tan llarg com més enllà de 5 anys després de l’estudi amb ressonància magnètica. Gavara ha realitzat la quantificació de les imatges de ressonància magnètica en col·laboració amb investigadors de la Universitat Politècnica de València (Center for Biomaterials and Tissue Engineering) i del Grup Ascires.

“La funció cardíaca és dinàmica. En alguns pacients es manté estable, però en uns altres pot modificar-se al llarg del temps. Sabem que els pacients amb disfunció sistòlica, o feblesa en la funció de bomba del cor, tenen pitjor pronòstic. El que nosaltres vam demostrar és que això es pot determinar de manera precisa amb la ressonància magnètica cardíaca, i així aconseguim una molt bona estratificació del risc dels nostres pacients en qualsevol punt de la seua evolució després d’un infart”, ha detallat Víctor Marcos.

Els investigadors van reclutar a 1.013 pacients dels tres hospitals que han col·laborat en el projecte. Tots ells havien sigut ingressats per un infart agut de miocardi i es van sotmetre a estudis seqüencials mitjançant ressonància magnètica cardíaca al llarg del seguiment, a criteri del cardiòleg a càrrec dels pacients.

“La funció cardíaca es categoritza actualment en tres grups: reduïda (inferior a un 40%), en rang intermedi (entre un 40% i un 49%), i preservada (50% o més). La nostra primera troballa rellevant és que són els pacients amb funció cardíaca reduïda (inferior a un 40%), mitjançant ressonància magnètica cardíaca, els que realment tenen un pitjor pronòstic”, han assenyalat els investigadors.

Una altra conclusió fonamental de l’estudi és que els canvis en la funció cardíaca, normalment cap a la millora, són relativament freqüents després de l’infart agut de miocardi, i que, per això, molts pacients es poden beneficiar d’una ressonància magnètica cardíaca per a determinar en quina situació de risc es troben.

En línia amb les dades prèviament publicades pel mateix grup, en tots els casos cal partir d’una prova molt accessible, la ecocardiografía. Són els pacients amb una fracció d’ejecció (el principal paràmetre que mesura la funció de bombament del cor) inferior al 50% mitjançant *ecocardiografía els que es podrien beneficiar més de l’estudi amb ressonància magnètica cardíaca per a predir millor el seu pronòstic. Es dona, doncs, un pas més cap a la medicina personalitzada i la selecció adequada de l’ús de la ressonància magnètica, així com la interpretació dels seus resultats en pacients amb infart de miocardi previ.

L’estudi ha rebut el suport de l’Institut de Salut Carles III i els Fons Europeus de Desenvolupament Regional Feder, la Societat Espanyola de Cardiologia l’Agència Estatal d’i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

Link Grup d’Investigació Traslacional en Cardiopatia Isquèmica del Inclivaconsultar ací

Imprimir article
Comenta aquesta notícia