Des de 2004, se celebra el primer dijous d’octubre el Dia Europeu de la Depressió. Es tracta de una celebració proposada per la Associació Europea per a la Depressió (EDA). I és que només a Europa existeixen 30 milions de pacients mentals amb depressió crònica i s’estima que a tot el món existeix un total de 350 milions de casos.

La depressió, segons dades de la Organització Mundial de la Salut (OMS), és la principal causa de discapacitat a tot el món. Es tracta d’un trastorn mental que per a l’any 2014 el patien prop de 2,5 milions d’espanyols i d’aqueix número prop del 46% de les persones no sabien que la patien i un 57% no reben el tractament necessari.

Segons el National Institute of Mental Health (NIMH) és un trastorn de l’estat d’ànim que causa símptomes d’angoixa, que afecten a com se sent una persona, com pensa i com coordina les seues activitats diàries.

En circumstàncies normals, aqueix sentiment de tristesa desapareix al poc temps. Per a rebre el diagnòstic de depressió, els símptomes citats anteriorment han de ser presents tots els dies o la major part del dia durant almenys dues setmanes.

Els tipus més freqüents de depressió, segons el National Institute of Mental Health són:

– Depressió greu: quan es tenen símptomes de depressió la major part del dia, quasi tots els dies, durant almenys dues setmanes i aquests interfereixen amb la seua capacitat de realitzar activitats quotidianes com treballar, dormir, estudiar o menjar. Pot ser que una persona tinga un sol episodi de depressió major en la seua vida, però és més normal tindre varis.

– Trastorn depressiu persistent o distimia: quan aquests símptomes duren almenys dos anys. La persona que ha sigut diagnosticada amb aquesta mena de depressió pot tindre episodis de depressió major juntament amb períodes de símptomes menys greus.

També existeixen altres formes de depressió que es donen en circumstàncies concretes, com:

– Les dones que pateixen depressió durant l’embaràs pateixen depressió perinatal, després del part es tractaria de depressió postpart.

– El trastorn afectiu estacional es tracta d’una mena de depressió que, en general, comença amb l’inici de la tardor o hivern i acaba quan comença la primavera i l’estiu.

– La depressió psicòtica ocorre quan a més de depressió greu, la persona afectada té alguna forma de psicosi, com a deliris o al·lucinacions.