La funció de la democràcia bàsicament és oferir als ciutadans i ciutadanes, el millor benestar possible, establir l’equitat en el fet social i la distribució de la riquesa dels béns que la vida ens pot oferir. Evidentment no és un sistema perfecte, però és el millor sistema que la societat ha creat, no sense esforços ni sense sacrificis; és un sistema creat per homes i dones tots ells imperfectes per naturalesa.
Els ciutadans i ciutadanes cada cert temps i de manera lliure, segons el pensament de cadascú, poden triar els seus representants, que seran els encarregats en dur endavant, sempre baix els principis de la democràcia, les diferents polítiques de la forma més justa, més equitativa i més distributiva.
Arribats a aquest punt, caldria analitzar el que ha passat a Bétera en estos últims dies sobre la baixada de l’IBI (la Contribució de tota la vida), on no s’han complit eixos principis democràtics.
Primer hem de ser realistes i pensar que tot el que tenim: escoles, hospitals, infraestructures, serveis de neteja, edificis públics…; ixen dels impostos que tots paguem. A menys impostos menys serveis, o si volem dir-ho d’altra manera: a menys impostos, més deficiències als serveis públics.
Ací al poble amb aquest tipus de rebaixada lineal de l’IBI, han eixit perjudicades les persones que menys tenen, les més vulnerables.
La rebaixada lineal significa que el percentatge que s’aplica va ser igual per a tots, sense tindre en compte el valor cadastral dels immobles on les diferències poden arribar a ser molt altes, sent els beneficiats aquells que tenen el valor cadastral més alt.
Esta mesura va ser aprovada el passat 9 d’octubre al Ple extraordinari celebrat a les 9 hores del matí, per tots els grups polítics menys el grup socialista, que es va abstindre. El motiu de l’abstenció va ser perquè sol·licitaven que la rebaixada de la Contribució (l’IBI) fora de forma proporcional. Açò haguera sigut més just i més equitatiu, principis democràtics que deuen formar part de la democràcia.
Pense que justificar la votació afirmativa de la baixada, motivant-ho amb facilitar mitjançant ajudes la col·locació de plaques fotovoltaiques a les cases, o en ajudes a famílies monoparentals (totes estes ajudes ja existien), dóna la sensació que a estos grups polítics els importava més els titulars i el que pot dir la gent, que la coherència política, que mira per on també forma part d’eixos principis de la democràcia que parlaven al principi d’este escrit.
Per la seua part, l’equip de govern ja té el que pretenia, un bon eslògan per a la propera campanya electoral: “Nosotros hemos sido capaces con nuestro gobierno bajar el impuesto del IBI”, (la Contribució de tota la vida)”. Bé, l’únic que es podria dir en aquestos casos és: “Siempre nos quedaran las alegaciones”, com deia Rick en Casablanca: “Siempre nos quedará París”.