Demà diumenge tindrà lloc el “Primer Curset Monogràfic d’Arcabusseria a Bétera”.

Aquest curset tindrà lloc de 09.00 a 14.00 hores, en l’edifici de Casa Nebot.

Les places són limitades a 40 participants i està disponible només per a persones majors d’edat.

El arcabús és una antiga arma de foc d’avancarga (arma de foc en la qual tant el projectil com el propel·lent són carregats per la boca del canó de la mateixa), antecessor del mosquet. El seu ús va estar estés en la infanteria europea dels segles XV a el XVII. Malgrat la seua longitud, el tret era de curt abast (a penes uns 50 metres efectius), però letal; a eixa distància podia perforar armadures. Era fàcil de manejar i va desplaçar ràpidament l’ús de la ballesta, que va desaparéixer a mitjan el segle XVI. Requeria molta menys destresa per a manejar-ho amb eficàcia. Encara que l’ús de l’arcabús estava difós abans de la invenció del mosquet (la seua evolució), va ser contemporani i rival fent ús d’eixa segona arma, la qual li va desplaçar lentament, desapareixent quasi per complet en el segle XVIII.

L’arcabusseria és un element essencial de la Festa de Moros i Cristians, forma part de la seua estructura bàsica; i és un factor diferencial d’altres festejos.

La pólvora té un ritual, i potser res denota tant la innegable herència àrab al poble valencià com la seua afició a la pólvora: siga castells de focs artificials, coeteria en les seues diverses formes, arcabusseria en les seues Festes de Moros i Cristians, etc.

Segons els escrits, les soldadesques del segle XVII, comparseres que adoptaven formacions paramilitars festives (esquadres), realitzaven funcions d’acompanyament en les processons religioses i cíviques, rendint honors amb salves d’arcabusseria a la imatge del patró local, a les autoritats, etc…

Quan eixa comparseria en un moment no precisat (sobre el primer terç del segle XVII) es vist part a la manera morisca i part a la cristiana per a major lluïment, i fora de la processó comencen a arcabussear-se entre si, en forma de contraposició moro-cristiana que és el que el vestit evidencia, realitzant al mateix temps moviments i simulacres militars, s’havia posat la pedra fonamental sobre la qual va sorgir i es va desenvolupar la Festa.

S’estava transformant una funció d’acompanyament en una funció de simulacres guerrers que acabaria per necessitar un símbol a disputar, el castell amb tot l’enfocament històric que suposa, que generaria unes accions de conquesta i reconquesta, amb tota la projecció històrica que cada població amb caràcter general o local li haja pogut donar.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia