Benvolgudes amigues i amics.

L’altre dia Raül Campos ens parlava del càmping del Pla Colom, o del SOS, ens va mostrar unes fotografies i denunciava el seu lamentable estat, comentava que si era de la Junta de Montes, jo li vaig aclarir que fa temps i per uns acords que ara no venen al cas, ara és cosa de l’Ajuntament de Bétera o siga del poble.

Bé, després de tot açò esmentat anem al gra:

El fet és que fa molt de temps este lloc que es feu per iniciativa del SOS però que prompte fou “ampliable” participant en la seua construcció un gran nombre de treballadors i empreses que el “construïren” perquè fora una zona “d’esplai” i sempre enfocat a joves.
Els que posaren les “mans” en la seua construcció sense cobrar un gallet, eren persones que tenien objectius molt clars i sans, de fet anaven a “treballar” els dies lliures, dissabtes i diumenges, també les empreses que col·laboraren, aportaren gratuïtament materials, maquinària i altres.

El fet es que es va disfrutar durant uns pocs anys, tot el que el sol·licitava a l’Ajuntament, complint un xicotet compromís o contracte temporal ho podia fer, era un lloc on es podia acampar, fer festes, celebrar aniversaris i un llarg ets. de “coses” i esdeveniments.

El primer objectiu i en el que coincidien tots els que el feren realitat era que estiguera “enfocat” a la joventut perquè tingueren un lloc on “escampar” entre altres coses, a l’aire lliure i en plena natura.

No conec la raó ni el perquè s’ha deixat abandonat, no sé si correspon a l’Ajuntament i si és així, a quina àrea o regidoria, si a patrimoni o a joventut o a quina altra, el fet és que en la ment de molts ciutadans està el que hauria de continuar i orientat al fi pel qual es va fer, no sé si caldria fer una agrupació ciutadana per a promoure la recuperació o que, però allò que  sé, és que si continua així, acabarà sent això, runes i un contenidor d’enderrocs on han anat a parar el treball i esforç de tanta gent durant anys.
Vos mostre el llistat de treballadors escrits en “manisetes” per Vicent Petana, ací veieu els col·laboradors i empreses que es deixaren “la pell” desinteressadament en este projecte i també afegisc unes poques fotos que ja ens va mostrar Raül, del deplorable estat actual provocat de vandalisme urbà i la deixadesa.

Gràcies per “aguantar” esta reflexió i espere que done algun fruit, ja que som molts els que ho veiem com un lloc social per reviure i a més en plena natura amb aigua, i llum, o almenys n’hi havia.

Una abraçada i sigueu feliços.

Article i imatges enviades per Ximo Asensi i Alemany

Imprimir article
Comenta aquesta notícia