El Ple del Consell ha aprovat un decret pel qual es declara Bé d’Interés Cultural Immaterial la paella valenciana, com a l’art d’unir i compartir. Són moltes les versions i modalitats que ofereix aquesta recepta i per això, en els últims anys, han sorgit plans d’actuació i entitats per a la seua promoció i reconeixement.

El decret recull la denominació principal del que és ‘paella valenciana’ així com l’elaboració d’aquesta recepta, que té diverses variants al llarg del territori valencià. Així mateix, s’hi descriu la manera de cultivar i recollir l’arròs, les diferents tècniques per a elaborar la paella, així com el simbolisme que aporta aquest plat en els menjars familiars.

Els orígens de la paella es remunten fins a l’any 220 aC, i va ser Alexandre el Gran qui va portar l’arròs a Europa. L’arròs no va ser sembrat en grans quantitats a València fins a l’arribada dels àrabs. En el segle XVI es comença a tindre constància de l’ús, el blanqueig i la neteja de la pellorfa de l’arròs.

Ja en el segle XVIII apareix en un manuscrit de receptes la primera citació referent a la paella o ‘arròs a la valenciana’, en què s’explicaven les tècniques per a la seua elaboració i es remarcava que l’arròs ha de quedar sec.

Al començament del segle XX, aquest plat típic s’expandeix a grans ciutats internacionals. D’aquesta manera, la paella arriba al seu zenit amb el ‘boom’ turístic dels anys seixanta a Espanya amb l’arribada de turistes estrangers per a passar les vacances a les costes espanyoles.

A més de la declaració com Bé d’Interés Cultural, el decret estableix una sèrie de mesures de protecció i salvaguarda del bé, que es concretaran en actuacions per a realitzar tasques d’identificació, descripció, estudi i documentació del bé, incorporar testimonis disponibles amb suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació o vetlar pel desenvolupament normal així com per la transmissió a generacions futures.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia