Hui diumenge, 14 de novembre, se celebra el Dia Mundial de la Diabetis.

A Espanya es diagnostiquen aproximadament 1.000 nous xiquets i adolescents diabètics a l’any amb el que això comporta per als pacients pediàtrics i les seues famílies. Entre els més xicotets, la diabetis tipus 1 és la més comuna i sol debutar en els primers anys de la infància i en la preadolescència. “Perquè els xiquets puguen assimilar de manera adequada aquesta malaltia és important involucrar en el procés al seu entorn més pròxim: els seus familiars, companys i amics del col·legi i professors”, explica la Dra. Inés Costa, pediatra de l’Hospital de Manises.

Una de les claus que cal tindre en compte amb aquesta classe de pacients és que els pares, tutors i aquelles persones que es responsabilitzen de la cura del xiquet aprenguen i interioritzen els conceptes bàsics de maneig de la malaltia fora de l’hospital. “És normal que tant el xiquet com els familiars se senten sobrepassats davant el nou diagnòstic per la complexitat del seu maneig, per això és de vital importància informar correctament el xiquet i la seua família de les noves necessitats a les quals s’enfronten”, assenyala l’especialista.

Entre les principals qüestions que preocupen especialment els xiquets i les seues famílies davant un nou diagnòstic, destaca el tractament i control de la malaltia.  El principal tractament d’aquesta classe de diabetis consisteix a “administrar la insulina per via subcutània, ja siga mitjançant plomes o bolis d’insulina, o amb bombes d’infusió contínua”, explica la Dra. Costa. A més, “és important ensenyar al xicotet a distingir les categories dels aliments (proteïnes, carbohidrats, grasses…) i a agrupar les quantitats en racions”, continua la pediatra. Això és de vital importància per al tractament i assimilació de la malaltia ja que les dosis d’insulina depenen de la quantitat d’aliment i així s’aconsegueix que la ingesta siga semblant al llarg dels dies.

D’altra banda, en els últims anys els avanços tecnològics han afavorit grans avanços en la gestió de la diabetis, que han fet que millorar la qualitat de vida dels pacients “evitant en gran manera les burxades i les alteracions glucèmiques”. “A més, gràcies als sistemes integrats de bombes d’insulina i monitors continus de glucosa, molts pacients, xiquets i adults, ja es beneficien de l’anomenat pàncrees artificial”, comenta la pediatra.

Per a completar aquests tractaments, els especialistes de l’Hospital de Manises insisteixen en la importància de la pràctica esportiva i l’activitat física ja que té efectes com “la millora de la imatge corporal del pacient, la seua autoestima, la seua salut cardiovascular i facilitarà l’ajust d’insulina”.

L’educació, clau per a l’assimilació

 

Davant un nou diagnòstic de diabetis en l’edat pediàtrica, el pacient roman ingressat a l’hospital els primers dies. Durant aquesta curta estada, “se li ensenya com mesurar la glucèmia mitjançant un glucómetre i com registrar els valors. Es mostren les zones del cos on es pot administrar la insulina, la manera de fer-ho i com calcular les dosis. A més, s’insisteix en l’important que és controlar l’alimentació i s’explica com comptar les racions”, exposa la Dra. Costa.

Encara que l’autonomia del xiquet siga vital en el procés, sempre han d’estar supervisats per un adult per a calcular la dosi d’insulina. “Educar al xicotet perquè se senta prou capaç de fer-ho és un procés progressiu en el qual li ensenyarem al fet que ell mateix s’administre la insulina i així assumisca amb iniciativa i ànim la seua nova situació”, conclou l’especialista.

Imprimir article
Comenta aquesta notícia